La UE aprova la primera llei d'intel·ligència artificial en el món
La norma, que entrarà en vigor el 2026, permet o prohibeix l'ús de la tecnologia en funció del risc que supose per a les persones
Les institucions de la Unió Europea han pactat aquesta mitjanit la llei d'intel·ligència artificial que permet o prohibeix l'ús de la tecnologia en funció del risc que supose per a les persones i que busca impulsar a la indústria europea enfront de gegants tecnològics com la Xina i els Estats Units.
L'acord, que va arribar després de 36 hores de negociacions, encara haurà de ser ratificat pel Parlament Europeu i el Consell de la UE, la institució que representa els governs europeus.
Un dels punts més sensibles de les negociacions ha sigut l'ús que les forces de l'orde podran fer de les càmeres d'identificació biomètrica en espais públics per a garantir la seguretat nacional.
Finalment, les càmeres es podran utilitzar amb autorització judicial prèvia per a previndre una amenaça terrorista “genuïna i previsible” o “genuïna i present”, és a dir que s'estiga produint en el moment.
També es podran emprar per a localitzar o identificar una persona que haja comés delictes de terrorisme, tràfic de persones, explotació sexual o un crim mediambiental, així com per a buscar les víctimes d'aquests delictes.
Durant les negociacions, els governs han pressionat per a ampliar la llista de delictes, mentre que l'Eurocambra ha intentat limitar-la el màxim possible i mantindre les garanties per als drets fonamentals.
L'altre gran assumpte que ha centrat les negociacions és la regulació dels sistemes d'intel·ligència artificial generativa, en els quals es basen models com ChatGPT, de l'empresa OpenAI, o Bard, de Google. Hauran de complir criteris de transparència, com especificar si un text, una cançó o una fotografia s'han generat a través de la intel·ligència artificial i garantir que les dades que s'han emprat per a entrenar els sistemes respecten els drets d'autor.
La presidència espanyola del Consell de la UE ha aconseguit un dels seus principals objectius en aquest semestre amb el pacte d'aquesta norma pionera en el món.
“Hem aconseguit una fita important, que els ciutadans puguem decidir què es pot fer i què no amb la intel·ligència artificial”, ha declarat la secretària d'estat espanyola de Telecomunicacions i Infraestructura Digital, Carme Artigas.
La norma, que entrarà en vigor el 2026, preveu la creació de l'Oficina Europea d'Intel·ligència Artificial, que coordinarà l'ús de la tecnologia entre les autoritats nacionals i que estarà assessorada per un panell de científics i d'organitzacions de la societat civil.
El reglament preveu multes amb un rang que va des dels 35 milions d'euros o el 7% del volum global de negoci de les empreses, fins als 7,5 milions d'euros o l'1,5% del volum global de negoci.
Garanties per a les persones
La norma prohibeix tots els sistemes de categorització biomètrica per creences polítiques, religioses, filosòfiques o per la seua raça i orientació sexual.
Tampoc es podran fer servir els sistemes que puntuen les persones en funció del seu comportament o característiques personals, ja implementat a la Xina, ni la intel·ligència artificial capaç de manipular el comportament humà.
Així mateix, també estaran prohibits els sistemes per a expandir o crear bases de dades facials captant dades de manera indiscriminada a través d'internet o de gravacions audiovisuals.
A més, en els centres de treball o les escoles també estaran prohibits els sistemes d'intel·ligència artificial que permeten reconéixer les emocions.
