Una comissió parlamentària acusa Bolsonaro d'incitar als disturbis de gener al Brasil
Afirmen que l’assalt als tres poders de l’estat va ser només el corol·lari d'una trama colpista anterior a la victòria de Lula
Una comissió parlamentària que investiga els disturbis del 8 de gener al Brasil ha presentat aquest dimarts el seu informe final, que acusa l'expresident Jair Bolsonaro d'haver encoratjat el moviment que aquell dia va assaltar les seus dels tres poders. Durant la presentació del text, que serà sotmés a votació en una sessió prevista per a aquest dimecres, la senadora Eliziane Gamma, relatora del grup parlamentari ha dit que Bolsonaro no va mostrar mai simpatia pels principis democràtics i des del primer dia de govern va atemptar contra les institucions de l'Estat.
L'informe acusa l’expresident d'haver sigut el “mentor intel·lectual i moral” del moviment colpista i demana, sota la teoria jurídica del “domini del fet”, que siga imputat pels suposats delictes d'associació il·lícita, violència política, abolició violenta de l'estat de dret i colp d'estat.
Així mateix, proposa que siguen imputades 55 persones més, entre les quals figuren cinc exministres del govern que va presidir el líder de la ultradreta entre 2019 i 2022, excomandants de la Marina i de l'Exèrcit i una vintena de militars, així com la diputada Carla Zambelli, una reconeguda veu del bolsonarisme.
El document ha sigut rebutjat pels seguidors de Bolsonaro, que ja ha anunciat que presentarà un document paral·lel que acusarà el govern de Luiz Inácio Lula da Silva d’“omissions” en l'àrea de seguretat que van facilitar l'acció dels vàndals. Elaborat per Gamma presenta, al llarg de 1.100 pàgines un relat minuciós sobre què va ocórrer en el país a partir del 30 d'octubre de l'any passat, quan Lula es va imposar en les urnes a Bolsonaro i, segons la senadora, tot plegat porta a concloure que l'assalt als tres poders de l'Estat del 8 de gener va ser només el corol·lari d'una trama colpista que va començar a gestar-se abans que Lula fora proclamat guanyador de les eleccions.
Pendents de la investigació judicial
El treball de la comissió parlamentària, no obstant això, va a remolc de la investigació en la justícia, que ha acceptat les denúncies presentades contra 1.390 acusats dels disturbis, dels quals sis ja han sigut condemnats a penes que arriben a dèsset anys de presó. La investigació judicial no ha conclòs i intenta identificar qui van finançar el moviment i els seus “autors intel·lectuals”, entre els quals figura com a sospitós el mateix expresident Bolsonaro.
