Un estudi vincula l'augment de les resistències als antibiòtics amb la contaminació
La investigació, liderada per la Universitat de Zhejiang, preveu que les morts associades a aquesta causa podrien disparar-se un 75% en 2050 si no es compleixen les pautes de qualitat de l'aire de l'OMS
L'increment de la contaminació atmosfèrica està potencialment relacionada amb un risc major de desenvolupar resistència als antibiòtics en totes les regions del món. És la conclusió principal d'un estudi publicat aquest dilluns en la revista The Lancet Planetary Health, que destaca que aquesta vinculació entre els dos factors s'ha reforçat amb el temps: a més pol·lució de l'aire, més resistència. Disminuir, per tant, els nivells de contaminació reduiria en gran manera les morts i els costos econòmics derivats de les infeccions resistents als antibiòtics, apunta l'equip investigador. També preveuen que, si es compliren les pautes de qualitat de l'aire de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), per a 2050 es podrien rebaixar un 17% aquesta mena de resistències.
En els últims anys, l'auge de microbis resistents als antibiòtics —també coneguts com a superbacteris— ha esdevingut una amenaça de gran magnitud per a la salut global. L'OMS, de fet, considera aquest fenomen un dels assumptes sanitaris més greus del segle. Baix el punt de mira, i com a catalitzador principal d'aquestes resistències, la comunitat mèdica apunta directament a l'ús indegut i excessiu d'alguns antibiòtics. Però el consum poc correcte d'aquests fàrmacs podria no ser l'única causa de la proliferació de superbacteris, aquest estudi recent suggereix una correlació entre la resistència als antibiòtics i la mala qualitat de l'aire.
"La resistència als antibiòtics i la contaminació atmosfèrica són, per elles mateixes, algunes de les amenaces més grans per a la salut mundial", assenyala Hong Chen, de la Universitat de Zhejiang (Xina), però fins ara no es tenia "una idea clara dels possibles vincles entre ambdues". "Aquest treball indica que els beneficis de controlar la contaminació podrien ser dobles: no sols reduiria els efectes nocius de la mala qualitat de l'aire, sinó que també podria exercir un paper important en la lluita contra l'augment i la propagació de bacteris resistents als antibiòtics".
La contaminació atmosfèrica és un còctel de molts components tòxics i el terme PM —sigles en anglés de particulate matter— s'usa per a descriure una mescla de partícules xicotetes, sòlides i líquides, que es troben a l'aire. Es divideixen en categories segons la grandària i les especialment fines —com les PM2,5 i les PM0,1— són les més preocupants quant als efectes perjudicials per a la salut.
L'estudi que arreplega The Lancet analitza el paper de les PM2,5 —2,5 micròmetres—, provocades per processos industrials, transport per carretera i combustió domèstica de carbó i fusta. Vora 7.300 milions de persones a tot el planeta estan exposades directament a nivells mitjans anuals de PM2,5 que no són segurs. El 80% dels afectats viu en països de renda baixa i mitjana, segons dades recollides en un comunicat de la revista.
L'equip autor crea un conjunt vast de dades per a explorar si les PM2,5 esdevenen un factor clau que impulsa la resistència global als antibiòtics i, per a això, empren informació de 116 països des de 2000 fins 2018. En total, inclouen registres que abasten nou patògens bacterians i 43 tipus d'antibiòtics. A més, usen xifres sobre els serveis de sanejament, l'economia, la despesa sanitària, la població, l'educació, el clima i la contaminació atmosfèrica. Entre les fonts de dades, figuren l'Organització Mundial de la Salut, l'Agència Europea de Medi Ambient i el Banc Mundial.
Els resultats indiquen que la resistència als antibiòtics augmenta amb les PM2,5, i que cada increment de l'1% en la contaminació atmosfèrica està vinculat a augments en la resistència a aquests medicaments d'entre el 0,5 i l'1,9%, depenent del patogen. L'associació s'ha reforçat amb el temps i els canvis en els nivells de PM2,5 han provocat creixements més grans de la resistència en els últims anys.
Els nivells més alts es registren al nord d'Àfrica, l'Orient Mitjà i el sud d'Àsia; en canvi, a Europa i Amèrica del Nord són baixos. Es creu que la Xina i l'Índia són els països en què els canvis en les PM2,5 tenen més impacte en el nombre de morts prematures per resistència als antibiòtics, per ser els més poblats del planeta.
L'anàlisi conclou que la resistència als antibiòtics derivada de la contaminació amb partícules fines PM2,5 va causar vora 480.000 morts prematures en 2018 en tot el globus i uns costos econòmics addicionals associats de 360.000 milions d'euros. Si no hi ha canvis en les polítiques mundials sobre contaminació per a assolir els paràmetres de qualitat de l'aire fixats per l'OMS —controlar les PM2,5 a 5 µg/m³— i els nivells de resistència a antibiòtics continuen en escalada, la modelització de possibles escenaris futurs indica que el volum anual de decessos prematurs es dispararia cap als 840.000 (+75%), més a l'Àfrica subsahariana.
