Descobreixen a l'Antàrtida bacteris "hiperresistents" a antibiòtics que podrien fer perillar la salut global

Una investigació de la Universitat de Xile vincula el canvi climàtic amb l'aparició de noves malalties infeccioses

Una investigadora de la Universitat de Xile treballa en el portàtil mentre comprova material orgànic buscant un bacteri descobert a l'Antàrtida
Una investigadora de la Universitat de Xile treballa amb el portàtil mentre comprova material orgànic buscant un bacteri descobert a l'Antàrtida / Reuters

Un grup d'investigadors de la Universitat de Xile ha descobert recentment a l'Antàrtida bacteris "hiperresistents" que podrien significar un risc per a la salut global, segons ha alertat aquest dimecres el centre d'estudis de la institució. La troballa, publicada en la prestigiosa revista Science of the Total Environment, és "d'especial rellevància en el marc del canvi climàtic, el desglaç dels pols i la crisi de resistència a antibiòtics", explica la universitat.

Els bacteris descoberts, assenyala la investigació, posseeixen gens que tenen resistència a múltiples antibiòtics i altres substàncies antimicrobianes. Per exemple el coure, el clor o el ja conegut amoni quaternari. Andrés Marcoleta, líder de recerca, explica que aquests "superpoders" que van evolucionar per a resistir condicions extremes estan continguts en fragments d'ADN mòbils que es poden transferir fàcilment a altres microorganismes, com els bacteris patògens (que són els causants de malalties). Això els confereix un gran potencial de propagar-se fora de les regions polars. 

"No sembla cap desficaci la idea que aquests gens puguen eventualment arribar a bacteris que causen infeccions en humans o altres animals i atorgar-los més capacitats de resistència", afirma Andrés Marcoleta, líder de la recerca. Aquests bacteris i els seus gens, a més, "no s'associen a la contaminació o la intervenció humana, sinó que són part de les comunitats microbianes pròpies d'aquests sòls antàrtics", afig l'expert.

Entre aquests bacteris es troben les Pseudomonas, que presenten una alta resistència a condicions extremes i a substàncies tòxiques, i algunes d'aquestes causen malalties greus com la fibrosi quística. Un altre gènere són les Polaromonas, que han sigut prèviament reportades en ambients polars urbanitzats, com ara el metro a Sibèria. "Això reafirma que el contacte entre bacteris propis d'ambients polars i bacteris patògens ja està ocorrent, cosa que podria propiciar l'intercanvi d'informació genètica entre ells", adverteix Marcoleta.

Val la pena preguntar-se si el canvi climàtic podria tindre un impacte en l'aparició de malalties infeccioses Andrés Marcoleta - Investigador de la Universitat de Xile

La investigació també revela que el canvi climàtic pot, d'alguna manera, tindre un impacte en la proliferació de malalties infeccioses, perquè el desgel exposa microorganismes o informació genètica que va estar congelada o enterrada durant milions d'anys a un contacte més gran amb humans, animals i altres organismes, indica la universitat xilena. "En un possible escenari, podrien eixir d'aquest reservori i promoure l'aparició i proliferació de malalties infeccioses", apunta. 

"Ara sabem que en els sòls de la península Antàrtica, una de les zones polars més afectades pel desglaç, habita una gran diversitat de bacteris. I que part d'aquests constitueixen una font potencial de gens ancestrals que confereixen resistència a antibiòtics", assegura el líder de la investigació. 

Aquest estudi, per tant, permetria al món científic "avançar-se al sorgiment de possibles nous mecanismes de resistència en malalties infeccioses i guiar el disseny de nous antibiòtics", conclou el centre d'estudis.

També et pot interessar