Superbacteris: per què es fan resistents als antibiòtics?

Un equip científic liderat per un valencià descobreix un mecanisme de transferència genètica de virus a bacteris que podria ser clau en la resposta.

L'investigador d'Ontinyent José Rafael Penadés, que ha liderat l'equip científic responsable de la troballa
L'investigador d'Ontinyent José Rafael Penadés, que ha liderat l'equip científic responsable de la troballa / UCH CEU

Investigadors de la Universitat de Glasgow i de la Universitat Nacional de Singapur han descobert un nou mecanisme de transferència genètica dels bacteris que podria explicar perquè es transformen en superbacteris resistents als antibiòtics de manera extremadament ràpida. 

L’equip científic ha sigut liderat per l'ontinyentí José Rafael Penadés, catedràtic de Microbiologia del centre universitari escocés i col·laborador del departament de Ciències Biomèdiques de la Universitat Cardenal Herrera, on va ser primer director de la Facultat de Veterinària.

Penadés és un dels autors de l’article "Genome hypermobility by lateral transduction", que publica en l’edició de hui, 12 d’octubre, de la revista Science. 

El treball descriu la transducció lateral, el tercer mecanisme de transferència de material genètic entre bacteris per l'acció de virus descoberts fins ara. Els dos anteriors, la transducció general i la transducció especialitzada, els va identificar i els va descriure el Premi Nobel de Medicina Joshua Lederberg.

La transducció bacteriana és un procés que pateixen els bacteris que són infectats per un virus. En aquest procés, l'ADN del bacteri infectat es trasllada a un altre bacteri i causa una mutació genètica evolutiva que augmenta la capacitat de resistència als antibiòtics del bacteri receptor. 

Un procés 10 mil vegades més ràpid i eficient

El mecanisme identificat per primera vegada per l’equip de Penadés podria ser fins a deu mil vegades més ràpid i eficient que els processos fins ara coneguts. Per aquest motiu Penadés creu que pot ser un descobriment revolucionari i marcar un punt d’inflexió en l’estudi dels superbacteris. 

En paraules de Penadés “en aquest procés es transfereixen d'un bacteri a un altre tants gens que podria considerar-se que totes les seccions del cromosoma bacterià es mobilitzen al mateix temps, la qual cosa explicaria la rapidesa amb la qual els bacteris es transformen en superbacteris, és a dir, en bacteris resistents a diversos tipus d'antibiòtics”.

El treball que publica Science és el resultat d’una investigació finançada pel Biotechnology and Biological Sciences Research Council i el National Medical Research Council, del Regne Unit, i pel Ministeri d’Educació de Singapur.

També et pot interessar