L'ultraliberal Milei capitalitza el descontentament social i guanya les primàries a l'Argentina

L'aspirant economista recapta més del 30% dels vots amb un discurs antisistema que promet "posar fi" al kirchnerisme i la dreta tradicional queda segona, un punt per davant del peronisme

El candidat a la presidència argentina de l'aliança La Llibertat Avança, Javier Milei (centre) celebra els resultats des de Buenos Aires
El candidat a la presidència argentina de l'aliança La Llibertat Avança, Javier Milei (centre) celebra els resultats des de Buenos Aires / Reuters

Les eleccions primàries a l'Argentina per a triar els candidats que es disputaran a l'octubre la presidència del govern han acabat aquest diumenge amb sorpresa. El panorama que moltes veus expertes havien vaticinat, un escenari amb el vot ciutadà dividit en tres terços, ha comptat amb un protagonista inesperat: l'ultradretà Javier Milei, el precandidat més votat de tot l'arc polític. Aquest economista, líder del front La Llibertat Avança, ha arrasat en emportar-se el 30,17% dels suports gràcies a un discurs llibertari, antisistema i populista d'ultradreta. Amb quasi set milions de paperetes a favor, no sols ha aconseguit capitalitzar el vot del descontentament de la societat argentina, sinó que s'ha convertit en el polític més votat d'entre els aspirants a la presidència el 22 d'octubre i es perfila com un candidat sòlid per a disputar el govern al peronisme i el kirchsnerisme.

Els resultats de les eleccions PASO —primàries, obertes, simultànies i obligatòries— celebrades a l'Argentina, prèvies a les presidencials, anticipen un gir a la dreta al país just en un moment en què l'onada de les esquerres recorre la resta d'Amèrica del Sud, amb Lula da Silva (Brasil), Gustavo Petro (Colòmbia) i Gabriel Boric (Xile) com a principals referents. La ultradreta de Milei havia pres la davantera des del principi de l'escrutini, tot i que, a mesura que avançava, els avantatges entre les tres forces principals han anat acurtant-se. Les altres dues més votades han sigut la principal coalició opositora, Junts pel Canvi (centredreta), amb un 28,25%; i l'oficialista Unió per la Pàtria (peronista), amb un 27,15%.

La que fora ministra de Seguretat en el govern de Mauricio Macri (2015-2019), Patricia Bullrich, s'ha quedat en la rampa de llançament per a intentar convertir-se en la tercera presidenta del país, després de María Estela Martínez de Perón (1974-1976) i Cristina Fernández (2007-2015). La candidata del "si no és tot, no és res" s'ha imposat en la disputa interna de Junts pel Canvi a l'alcalde de Buenos Aires, Horacio Rodríguez Larreta, al qual ha avançat en més d'1,4 milions de sufragis. Encara que la tercera força més votada ha sigut Unió per la Pàtria, el que serà candidat a la presidència, l'actual ministre d'Economia, Sergio Massa, s'ha quedat per darrere de Javier Milei en la llista d'aspirants, amb quasi cinc milions de sufragis i un milió més que Bullrich. Massa és un candidat de consens entre les diferents famílies del peronisme: el sector alineat amb el president argentí actual, Alberto Fernández; l'ala que respon a la vicepresidenta del país, Cristina Fernández; i el Front Renovador que lidera Massa.

Malgrat les circumstàncies socioeconòmiques que travessa l'Argentina, amb quasi un 116% d'inflació interanual i prop de la meitat de la població en situació de pobresa, el peronisme ha obtingut més suport del que s'esperava. En canvi, l'opositor Junts pel Canvi, de Bullrich, ha caigut molt per davall del 35% que molts li aventuraven. A més de Milei, Bullrich i Massa, han aconseguit el suport suficient per a presentar-se a les presidencials del 22 d'octubre el peronista no kirchnerista Juan Schiaretti i la candidata del Front d'Esquerra i de Treballadors Myriam Bregman.

Amb el seu "Llibertat, carall!" com a crit de guerra, Milei ha pogut calar el missatge llibertari que abandera entre la població, farcit de contínues crides al "canvi" i una "nova revolució liberal". L'economista ha assegurat que la seua "alternativa" no sols "posarà fi" al kirchnerisme, sinó que acabarà amb la famosa "casta política". "Estem davant de la fi del model de la casta, basat en aquella atrocitat que diu: ""On hi ha una necessitat naix un dret", però s'obliden que algú ha de pagar per aquest dret, cosa que es tradueix en dèficit fiscal fort. Dels últims 122 anys, l'Argentina n'ha tingut dèficit 112", ha proclamat l'aspirant a la presidència del país. Eliminar el Banc Central, dolaritzar l'economia i "tancar" l'Estat, mitjançant la baixada de la despesa pública són algunes de les propostes que han captat l'atenció de 17 dels 24 districtes argentins.

La participació en aquestes eleccions primàries ha sigut del 69,62%, quasi set punts percentuals menys que en les de 2019, quan es va arribar al 76,4% del cens electoral. Vora 35,4 milions d'argentins i argentines estaven convocats per a definir amb el seu vot les llistes de candidats que quedarien habilitats per a competir en les generals, en les quals es triarà president i vicepresident, es renovaran 130 dels 257 escons de la Cambra de Diputats i 24 de les 72 banques del Senat, i es designaran 43 representants argentins per al Parlament del Mercosur-Parlasur, cos legislatiu del bloc integrat per l'Argentina, el Brasil, Paraguai i l'Uruguai.

En aquest context, el peronisme ha aconseguit retindre el seu gran bastió electoral, la província de Buenos Aires —que és el districte més poblat del padró— on ha recaptat un 36,37% dels sufragis per a l'actual governador, Axel Kicillof, únic aspirant de l'oficialisme.

Des d'aquest dilluns, l'Argentina comença la carrera presidencial que culminarà el 22 d'octubre. Si cap dels candidats obté la majoria absoluta en primera volta, els dos més votats competiran el 19 de novembre pel mandat que s'encetarà el 10 de desembre i conclourà en 2027.

També et pot interessar

stats