La UE acorda reformar les regles fiscals que limiten el deute i el dèficit

Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea han tancat aquest dimecres un acord polític per a la reforma de les regles fiscals del marc comunitari que, després de romandre quatre anys congelades per la pandèmia, tornen a limitar el deute i el dèficit dels Estats membre.

El pacte s'ha forjat després de quasi dues hores de reunió per videoconferència i després de mesos de discussions en el si de la UE sobre el disseny del nou marc de governança. En la cita de hui, una vegada Itàlia ha retirat les seues objeccions per a comptar amb més marge fiscal per a impulsar la transició ecològica de la indústria, s'ha aplanat el camí a l'acord per als 27 estats membres, tal com han confirmat fonts europees.

Les noves regles "donaran certitud als mercats financers i reforçaran la confiança en les economies europees", ha subratllat la vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño, en una roda de premsa després d'arribar a un acord que, diu, és el "fermall d'or" a la Presidència espanyola del Consell.

Calviño ha subratllat que les regles són més "creïbles" i "realistes" i el seu disseny atén la realitat econòmica després de la pandèmia, que ha elevat el dèficit i el deute en tots els països comunitaris. Les normes incorporen les lliçons apreses durant la crisi financera i s'adapten a la situació de cada país, ha apuntat. "Incorporen xarxes de seguretat per a assegurar que tot el sistema és equilibrat en termes de disciplina fiscal i també d'impuls al creixement econòmic", ha exposat la vicepresidenta, insistint que són "les millors regles possibles".

Reducció anual de l'1% del PIB per als països amb un deute per damunt del 90%

El pacte es forja després de concloure els últims aspectes que quedaven pendents sobre la velocitat a la qual els països han de convergir amb la salvaguarda del dèficit de l'1,5%, que serà en termes generals del 0,4% i pot arribar a flexibilitzar-se fins al 0,25% si els governs acrediten una sèrie de reformes i inversions. L'altre punt que arribava obert a la videoconferència era la desviació màxima permesa dels objectius anuals de despesa neta, que quedaran en el 0,3% anual i el 0,6% en el total agregat del temps que dure el pla d'ajust.

La resta de la proposta inclou una reducció anual de l'1% del PIB per als països amb un deute per damunt del 90%, com és el cas d'Espanya, mentre que planteja un ajust del 0,5% anual per als estats membre amb un deute entre el 60% i el 90%.

També introdueix un “matalàs fiscal” per als països amb baix dèficit, però un deute superior al 90%, als quals demanarà reduir el dèficit per a tindre un marge de l'1,5% per davall del límit del 3%.

Nou indicador: la despesa pública neta

L'indicador principal, la despesa pública neta, que és aquell finançat amb fons nacionals i exclou el pagament d'interessos del deute, els fons europeus o el cost de mesures temporals.

La intenció inicial era apartar uns altres no observables com la bretxa de producció o el dèficit estructural, però el disseny final continua donant importància al segon, que s'utilitzarà per a mesurar els esforços pressupostaris.

Control de l'ajust a través d'expedients

La Comissió Europea vigilarà que els Estats respecten l'ajust pactat, i per a això anirà registrant els desviaments que es produïsquen respecte a la senda de despesa en un "compte de control". Brussel·les estudiarà si obri un expedient quan un país sobrepasse el topall de deute, tinga dèficit i les desviacions en la despesa superen el 0,3% de PIB anual o el 0,6% del PIB acumulat.

Per a decidir-ho, tindrà en compte diversos factors, inclosa la situació econòmica, el nivell de deute i els seus riscos, la implementació de reformes i inversions; i la despesa en defensa. Es considerarà un "agreujant clau" que un país tinga "substancials reptes de deute", mentre que una situació econòmica desfavorable serà un atenuant.