Ucraïna, disposada a renunciar a unir-se a l'OTAN per a evitar un conflicte armat amb Rússia
Kíev anunciat que serà "flexible" en l'objectiu d'integrar-se en l'aliança, hores després que els EUA ha anticipat la ciutadania que la invassió russa serà "molt prompte"
Ucraïna podria abandonar l'intent d'unir-se a l'OTAN per a evitar una confrontació militar amb Rússia. Ho ha avançat l'ambaixador ucraïnés del Regne Unit, Vadim Pristaiko, en una entrevista a la BBC. El diplomàtic ha explicat que el seu país seria "flexible" sobre el seu objectiu de sumar-se a l'aliança militar occidental, perquè és un estat "responsable". Les declaracions tenen lloc en un context de tensió a l'alça amb el Kremlin, que situa la renúncia per escrit de Kíev a integrar-se en l'OTAN com a principal reivindicació per a evitar el conflicte armat a la regió.
Ucraïna ha demanat una reunió en les pròximes 48 hores amb Rússia i els països de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), després que Moscou haja ignorat l'ultimàtum per a explicar les seues activitats militars a la frontera amb Ucraïna, tal com l'obliga el document de Viena que signen els integrants de l'OSCE.
Els Estats Units continuen preparant la ciutadania per al pitjor dels escenaris en la crisi. L'amenaça d'invasió russa que Washington anunciava com a "imminent" al gener no s'ha produït, però febrer avança sense que es reduïsca la tensió entre les parts. La Casa Blanca estima ara que la incursió militar serà "en qualsevol moment" i en tot cas "molt prompte", segons ha explicat en sengles entrevistes a la CNN i la CBS l'assessor de seguretat del govern estatunidenc, Jake Sullivan. La mateixa advertència l'ha reproduïda el govern britànic, que en un comunicat ha assegurat que la crisi "ha arribat a una conjuntura crítica".
La conclusió l'han treta els serveis d'intel·ligència estatunidencs de l'anàlisi del posicionament i les maniobres de les forces armades en els últims dies, segons ha explicat Sullivan, que ha recordat a l'audiència que el president dels EUA, Joe Biden, no té intenció d'enviar tropes estatunidenques a lluitar contra els russos.
Biden va parlar dissabte per telèfon amb el president rus, Vladímir Putin, per a reduir la tensió i defendre una eixida diplomàtica i pacífica a la crisi, ja que segons li va traslladar la invasió a Ucraïna produiria "sofriment humà generalitzat" i reduiria el prestigi de Rússia en el món. Tanmateix, va insistir en l'amenaça de "costos greus" per a Rússia per part d'Occident en cas d'invasió.
Els EUA respondran de manera "ràpida i decisiva", juntament amb els seus aliats i socis, a una agressió russa a Ucraïna, va insistir Biden al president ucraïnés en una altra conversa telefònica també aquest diumenge. Volodímir Zelenski va demanar a Biden que visite Kíev en els pròxims dies, ja que entén que la seua presència llançaria un senyal poderós per a facilitar la desescalada i contribuiria a rebaixar el pànic entre la ciutadania.
Les noves advertències dels EUA coincideixen amb l'eixida de ciutadans estrangers d'Ucraïna. El Japó ha sigut l'últim país que ha recomanat als seus ciutadans que abandonen el país, com ja han fet altres com el Regne Unit, Itàlia o Espanya.
Tensió a l'alça des del novembre
Les tensions entre Kíev i Moscou s'han incrementat des de novembre passat després que Rússia emplaçara més de 100.000 soldat prop de la frontera ucraïnesa, la qual cosa va disparar les alarmes a Ucraïna i Occident, que va denunciar els preparatius per a una invasió.
El desembre passat Rússia va exigir als EUA i a l'OTAN garanties de seguretat vinculants per a impedir que l'Aliança Atlàntica s'expandisca més cap a l'est i s'emplace armament ofensiu prop de les seues fronteres. La resposta d'Occident no ha acontentat Moscou i a pesar de tots els esforços diplomàtics la tensió es manté viva i l'alça. L'alimenta la dialèctica prebèl·lica entre les parts i els moviments de tropes, tant de l'OTAN reforçant els efectius a les bases de l'Est, com de Rússia, que està fent una nova demostració de força mitjançat unes maniobres conjuntes amb l'exèrcit bielorús, les més grans des de la guerra freda, que han situat milers de militars russos en les proximitats de la frontera nord d'Ucraïna.
Rússia al·lega que té el dret sobirà a emplaçar tropes en qualsevol punt del seu territori i denuncia el subministrament massiu d'armes a Ucraïna per part d'Occident.
