Troben una galàxia diminuta nascuda 500 milions d’anys després del 'big bang'

El xicotet cos celest continua formant el mateix nombre d’estreles cada any, i ho fa a un ritme extremadament alt per a la seua grandària

Les galàxies de la via làctia i andròmeda
Les galàxies de la Via Làctia i Andròmeda / muratart

El telescopi espacial James Webb ha descobert una de les galàxies més xicotetes, que es va formar 500 milions d’anys després del big bang amb una gran capacitat per a generar estreles. La revista Science ha publicat la trobada que ha fet un equip internacional, amb la participació de l’Institut d’Astrofísica de les Canàries (IAC) i la Universitat del País Basc. El projecte l'ha coordinat la Universitat de Minnesota.

Les observacions del James Webb han permés endinsar-se més enllà de 13.000 milions d’anys en el passat per a trobar aquest cos celest únic i minúscul, amb un volum que equival aproximadament a una milionèsima part de la Via Làctia. No obstant això, la xicoteta i antiga galàxia continua formant el mateix nombre d’estreles cada any. Ho fa a un ritme extremadament alt per a la seua grandària, segons destaca l’autor principal de l’estudi, Patrick Kelly.

Les galàxies que existien quan l’univers estava en la infantesa són molt diferents de com es veuen ara. Per això aquesta trobada pot ajudar a conéixer més sobre les característiques de les primeres galàxies, com es van formar i en què es diferencien de les actuals.

Aquest cos celest està molt lluny de l’abast dels telescopis, excepte per al James Webb, i les primeres observacions que s’han donat de la galàxia “són espectaculars”, afig la signant Hayley Williams. I amb raó, els científics encara no havien sigut capaços d’observar amb tant de detall imatges de quan l’univers era tan jove.

El descobriment ha sigut possible gràcies a les altes capacitats del telescopi, que està ubicat a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, combinat amb un fenomen que es produeix a l’espai. La massa, com la d’una galàxia o un cúmul de galàxies, pot corbar-se i ampliar la llum, fet que es coneix com a lent gravitacional. En aquest cas, la lent formada per un cúmul de galàxies va fer que el cos celest apareguera vint vegades més brillant del que seria si el cúmul no estiguera magnificat per la llum.

L'estudi de quan l'univers era molt més jove pot ajudar els científics a respondre com es va reionitzar l'univers, que és una gran pregunta de l'astronomia. Un moment en el qual circulaven electrons lliures, però no se sap bé quines fonts d'energia van provocar aquest procés.

El telescopi James Webb pot arreplegar unes deu vegades més llum que l'antecessor, el Hubble, que encara està en servei, perquè és molt més sensible a les longituds d'ona més llargues i roges de l'espectre infraroig, cosa que permet als científics accedir a una finestra de dades completament nova.

També et pot interessar

stats