Descobreixen 59 planetes en la rodalia del sistema solar, deu d'habitables

Un telescopi ubicat a Almeria permet elaborar un cens d'exoplanetes pròxims entre els quals hi ha mons candidats que podrien albergar vida

Recreació d'un planeta de grandària similar a la Terra en la zona habitable d'una nana roja propera
Recreació d'un planeta de grandària similar a la Terra a la zona habitable d'una nana roja pròxima / Carmenes (J.A. Caballero)

Després de quasi cinc anys de recerca al cel, 20.000 observacions i centenars d'estels analitzades amb telescopi, un equip de científics amb participació espanyola ha fet balanç i ha anunciat el descobriment de fins a 59 nous exoplanetes a la rodalia espacial. Són mons desconeguts per a l'ésser humà que no es troben dins del sistema solar, sinó que orbiten al voltant d'altres astres pròxims. I, segons les primeres investigacions, almenys una desena serien potencialment habitables perquè, en un pla teòric, reuneixen les condicions necessàries per a albergar vida.

Fa dècades que la humanitat dedica esforços a buscar mons semblants a la Terra fora del sistema solar. La troballa dels nous planetes extrasolars engrosseix la llarga llista de cossos celestes ja localitzats per la ciència en tot l'espai —més de 5.000—. La peculiaritat és que aquests 59 els ha captat entre el 2016 i el 2020 un telescopi ubicat en territori espanyol, concretament a l'Observatori de Calar Alto (Almeria). La investigació s'articula a través del projecte Carmenes, finançat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques i la Societat Max Planck d'Alemanya. Així s'anomena també l'instrument principal que els permet mirar amb tot detall la contornada galàctica solar més pròxima en cerca de possibles veïns. Es tracta d'un espectròmetre instal·lat al telescopi de 3,5 metres que hi ha a Calar Alto, que permet mesura tant la llum visible com la infraroja dels objectes que analitza, en cerca de planetes rocosos (o exoterrestres) amb condicions per a albergar aigua líquida i, per tant, vida.

Amb diversos anys de faena acumulats a l'esquena, l'equip científic acaba de difondre tota la informació del projecte. Es tracta d'un grup de treball internacional, integrat per més de 200 investigadors d'onze institucions alemanyes i espanyoles, coliderat per l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA) i en què també participen l'Institut de Ciències de l'Espai (IEEC-CSIC) i el Centre d'Astrobiologia (CAB). L'article, que es publica aquest dimecres a la revista Astronomy & Astrophysics, inclou dades relatives a 20.000 mesuraments, efectuats sobre 362 estreles fredes pròximes.

"Carmenes ha sigut una aposta arriscada del CSIC i de la Societat Max Plank que han finançat el projecte, però hui sabem no sols que ha sigut revolucionari i pioner, sinó que a més està obtenint grans resultats", destaca en declaracions a Efe Ignasi Ribas, director de l'IEEC i autor principal de la recopilació.

Tècnica de la velocitat radial

L'aparell Carmenes utilitza un mètode de detecció que mesura la velocitat radial en estreles amb una precisió extrema. "És de l'orde d'un metre per segon, que és la velocitat d'una persona que està passejant", explica Ribas. D'aquesta manera, la tècnica permet trobar planetes xicotets al voltant d'estels de baixa massa. Aquesta metodologia, però, no permet saber molt sobre la composició de l'atmosfera dels exoplanetes, únicament calculen la massa i dedueixen la temperatura en funció de la distància que els separa de la calor que emet l'estel veí.

Des que està en marxa, Carmenes ha estudiat desset planetes coneguts i se n'ha topat amb altres 59 de pròxims al sistema solar que podran analitzar-se amb tot detall en el futur.

Treball científic i reptes

En aquests anys, el projecte ha realitzat algunes troballes "especialment boniques", com són els dos sistemes planetaris al voltant de les estreles de Teegarden i GJ 1002. Cadascun compta amb dos planetes d'una massa similar a la de la Terra i que orbiten al voltant d'una nana roja —un tipus d'estrella caracteritzada per ser menuda i relativament freda— a la seua zona habitable. És a dir, en unes condicions que "si tingueren aigua, podria estar líquida".

Per a Ribas, tots aquests resultats avalen la importància d'un projecte que "ha posat Calar Alto i els seus investigadors al mapa mundial de la cerca d'exoplanetes. Ara estem recollint els fruits de tota aquesta ciència de primera qualitat", subratlla. Carmenes continuarà observant estreles fins a finals d'any i, després, "el que seria desitjable" és que el programa tornara a prorrogar-se per a continuar amb els estudis "més enllà del 2023".

També et pot interessar

stats