Troben per primera vegada les restes d'una família de Neandertal, un pare i una filla
L'anàlisi d'ADN de tretze individus trobats a Sibèria, publicat en la revista Nature, mostra que fa 54.000 anys els neandertals vivien en grups xicotets
L'anàlisi de l'ADN antic de tretze individus de Neandertal de dues coves de Sibèria proporciona una instantània d'una família d'homínids, un pare i la filla adolescent, a més de dos parents, i llança llum sobre l'organització social que tenien.
Liderat per investigadors de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, l'estudi se centra en les restes de neandertals de les coves de Txaguirskaia i Okladnikov, que es troben a menys de cent quilòmetres de la cova de Denisova. Segons els resultats, els neandertals van ocupar breument aquests dos llocs fa 54.000 anys.
Els investigadors, entre ells, l'últim premi Nobel de Medicina, Svante Pääbo, van aconseguir recuperar l'ADN de dèsset restes de neandertals, el nombre més gran mai seqüenciat en un sol estudi. Procedeixen de tretze neandertals (onzede Txaguirskaia i dos d'Okladnikov), set homes i sis dones. Del grup, huit eren adults, i cinc, xiquets i adolescents.
Entre aquestes restes estaven les d'un pare de Neandertal i la filla adolescent, descriuen en la revista Nature els autors, que també van trobar una parella de parents de segon grau, un jove i una dona adulta, potser una cosina, tia o àvia. L'anàlisi indica que alguns van viure en la mateixa època.
El fet que visqueren al mateix temps és molt emocionant. Això significa que probablement procedien de la mateixa comunitat social, així que, per primera vegada, podem utilitzar la genètica per a estudiar l'organització social d'una comunitat de neandertals
Escassa diversitat genètica
Una altra troballa sorprenent és la baixíssima diversitat genètica dins d'aquesta comunitat, consistent en un grup de deu a vint individus. Aquesta xifra, expliquen els autors, és molt més baixa que les registrades en qualsevol comunitat humana antiga o actual i s'assembla més a la grandària dels grups d'espècies en perill d'extinció.
Els científics també van descobrir que la diversitat genètica dels cromosomes 1 (transmesos per línia masculina) és molt menor que la de l'ADN mitocondrial (transmés per les mares) en els individus, la qual cosa suggereix que les dones tenien més probabilitats d'emigrar que els homes.
Els neandertals de Txaguirskaia i Okladnikov caçaven cabres salvatges, cavalls, bisons i altres animals que migraven per les valls fluvials a les quals donen les coves. A més, recollien matèries primeres per a les seues eines de pedra a desenes de quilòmetres de distància.
Segons els investigadors, l'aparició de la mateixa matèria primera tant en la cova de Txaguirskaia com en la d'Okladnikov refernda la hipòtesi sobre les dades genètiques que indicarien que els grups que habitaven aquestes localitats estaven estretament vinculats.
