Rússia i Bielorússia inicien les maniobres militars conjuntes més grans des de la guerra freda
La Casa Blanca denuncia que Moscou ha desplegat ja 5.000 soldats a la frontera entre Bielorússia i Ucraïna, i assegura que vol augmentar la xifra fins a 30.000.
Enmig de l'escalada de tensió per la situació d'Ucraïna les forces armades de Rússia i Bielorússia han iniciat les majors maniobres militars conjuntes en sòl bielorús des de la guerra freda, una part d'aquestes a la frontera nord de Kíev. En l'operació, anomenada Determinació aliada-2022, s'assajaran accions de defensa contra una agressió exterior i de lluita antiterrorista, segons un comunicat castrense.
En els exercicis, que es prolongaran deu dies, fins al 20 de febrer, s'activaran sistemes de defensa antiaèria de llarg abast, avions d'atac i míssils Iskander, que segons l'exèrcit rus són capaços de superar l'escut antimíssils estatunidenc.
El Kremlin ha recordat que les maniobres militars entre els dos països es fan periòdicament, si bé ha aclarit que l'especial envergadura d'aquestes es deu a la situació més "tibant" de l'habitual pel fet d'estar sotmesos a "amenaces sense precedents".
La Casa Blanca ha denunciat que Rússia ha desplegat ja 5.000 soldats russos a la frontera entre Bielorússia i el nord Ucraïna, i que estima que planeja incrementar la xifra fins als 30.000 homes. Washington continua defenent la imminència d'una incursió militar contra Kíev -si bé ja no li posa data- i acaba d'aprovar un pla perquè els seus soldats desplegats a Polònia construïsquen refugis temporals i es preparen per a ajudar els estatunidencs que fugen d'Ucraïna en cas d'un atac rus al país.
La diplomàcia tornarà a intentar calmar la situació en una nova reunió a Berlín de l'anomenat format de Normandia, enfocat a apaivagar la tensió a la frontera russoucraïnesa, i que seurà representants de Rússia, Ucraïna, Alemanya i França. L'anterior trobada entre els quatre països va tindre lloc el 26 de gener a París i es va prolongar durant més de huit hores.
En vespres, Rússia ha reclamat "avanços" i ha defés la viabilitat d'una desescalada "ràpida" a la regió si les potències occidentals compleixen les següents condicions: "Cessar el subministrament d'armes a Ucraïna, retirar els assessors militars i instructors occidentals del seu territori i interrompre els exercicis militars conjunts d'Ucraïna i els països de l'OTAN". En aquests termes s'expressava la portaveu d'Afers Estrangers russa María Zajárova.
Aquesta crida no ha variat els moviments d'aliats de l'OTAN com el Regne Unit que aquest dijous es reuneix amb el cap de l'Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, per a proposar-li duplicar el desplegament militar britànic al sud d'Europa, per a acumular 1.800 efectius a Estònia i desplegar dos vaixells de guerra a l'est del Mediterrani, entre altres mesures.
