Quatre anys de guerra a Ucraïna: un conflicte amb un balanç devastador i un front enquistat

Este dimarts, 24 de febrer, es complixen quatre anys de la invasió russa d’Ucraïna, un conflicte que ha canviat profundament el país i que ha tingut repercussions a escala global. Des del començament de la guerra, el 24 de febrer de 2022, han passat 1.462 dies marcats per combats intensos, destrucció massiva i un alt cost humà. La invasió va ser l’escalada d’un conflicte iniciat el 2014, després dels successos de l’Euromaidan i l’annexió de Crimea per part de Moscou. A mitjan 2021, Rússia va concentrar tropes a la frontera amb Ucraïna i, el 21 de febrer de 2022, va reconéixer les repúbliques autoproclamades de Donetsk i Luhansk, enviant-hi forces militars.

L’endemà, el Consell de la Federació Russa va autoritzar Vladímir Putin a emprar la força fora del territori rus, i el 24 de febrer es va iniciar la denominada “operació militar especial”, amb atacs aeris i l’entrada de tropes russes en diverses regions ucraïneses.

Territoris sota control rus

Quatre anys després, el conflicte s’ha estabilitzat sobre un front d’uns 1.250 km, amb bombardejos constants sobre zones civils i infraestructures i atacs gairebé diaris amb drons de llarg abast. Segons l’Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW), Rússia controla aproximadament el 20% del territori ucraïnés, incloent-hi Crimea, tota la província de Luhansk, gran part de Donetsk i zones de Kherson i Zaporíjia, on es troba la planta nuclear més gran d’Europa.

Entre gener i agost de 2025, les forces russes van capturar uns 2.346 km² addicionals, mentre que Ucraïna encara conserva gairebé el 12% del Donbàs. Les negociacions de pau, actualment a Ginebra, han avançat molt poc, amb alguns intercanvis de presoners i un tímid acord per a supervisar futurs alto el foc.

El cost humà del conflicte

El nombre de víctimes militars és enorme. Segons el Centre per a Estudis Estratègics i I nternacionals (CSIS), gairebé 1,2 milions de soldats russos i uns 600.000 ucraïnesos han mort, han resultat ferits o desaparegut, xifrant el total de baixes en gairebé 1,8 milions. Només a Rússia, entre 275.000 i 325.000 militars han perdut la vida.

Els civils tampoc han estat immunes: la missió d’observació de drets humans de l’ONU ha comptabilitzat més de 15.000 morts i 41.000 ferits, incloent-hi 766 nens. Els bombardejos, els drons i els míssils han afectat més de 3.200 menors, segons Unicef.

La guerra ha provocat la crisi de refugiats més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial: més de 5 milions han abandonat Ucraïna i 3,7 milions han estat desplaçats dins del país. A més, aproximadament 700.000 persones han abandonat Rússia per a evitar el reclutament militar.

Impacte econòmic

L’economia ucraïnesa ha patit un desgast continu. Després d’una caiguda del 29% del PIB el 2022, el país va créixer un 5,3% el 2023 i un 2,9% el 2024, però la tendència mostra un alentiment. La dependència financera d’Ucraïna respecte a Europa és absoluta, amb ajudes i préstecs de 90.000 milions d’euros de la UE i 8.100 milions de dòlars de l’FMI, que permeten al país pagar salaris, pensions i sostenir l’esforç bèl·lic.

A Rússia, la guerra també ha tingut un cost econòmic alt: disminució del PIB, inflació, escassetat de treballadors i dependència de la indústria militar, amb un 40% del pressupost federal destinat al conflicte, sense aconseguir objectius estratègics a Ucraïna.

Guerra de desgast i perspectives

A escala internacional, la invasió ha provocat l’aïllament creixent de Rússia i l’expansió de l’OTAN, amb Suècia i Finlàndia com a nous membres. Moscou depén cada vegada més de la Xina, mentre perd influència sobre antics aliats al Pròxim Orient i Amèrica Llatina.

Els experts coincidixen que la guerra s’ha convertit en un conflicte de desgast: Rússia manté la iniciativa en alguns sectors, però sense ruptures decisives, mentre Ucraïna resistix gràcies a l’ajuda europea i nord-americana, especialment en armament i intel·ligència. La manca de soldats joves i el desgast constant de les tropes ucraïneses, combinat amb les altes pèrdues russes, limita les perspectives d’una victòria ràpida per ambdós bàndols.

Segons els analistes, és improbable que el conflicte acabe abans del 2027 i el futur del país podria dependre de possibles concessions territorials i de la voluntat dels líders de cada país.