El cap dels Proud Boys, el grup que va assaltar el Capitoli, condemnat a 22 anys de presó

La cort federal del Districte de Columbia ha condemnat a 22 anys de presó Enrique Tarrio, cap de l'organització ultradretana Proud Boys, com a "líder últim de la conspiració" que va acabar amb l'assalt al Capitoli dels Estats Units del 6 de gener del 2021. La sentència contra Tarrio, de 39 anys, és la més alta que s'ha decretat contra els membres del grup, simpatitzants de l'expresident Donald Trump, i també la més alta de tots els implicats en els fets.

Fa una setmana quatre capitostos més van ser condemnats a entre 10 i 18 anys de presó: els líders de l'organització a Seattle i Filadèlfia, Ethan Nordean i Zachary Rehl; el lloctinent de Tarrio, Joseph Biggs; i Dominic Pezzola, l'home que va trencar la finestra per la qual els manifestants van entrar al Capitoli emprant l'escut que havia furtat a un agent de policia. Només aquest últim s'ha estalviat el càrrec de conspirar per a cometre sedició.

La Fiscalia estatunidenca demanava 33 anys de presó per a Tarrio, com a principal instigador de les activitats violentes contra el Congrés el dia en què s'havia de ratificar la victòria de Joe Biden. Abans d'escoltar la condemna i després que familiars intervingueren demanant clemència al jutge, Tarrio va manifestar que estava penedit i va demanar perdó. "Els esdeveniments del sis de gener són una cosa que mai hauria de ser celebrada", ja que "van ser una vergonya nacional", va dir amb la veu entretallada en una intervenció en què va admetre la derrota electoral de Trump. Una posició totalment oposada a la que defensaven els manifestants aquell dia, que van assumir la fal·làcia del frau electoral, cosa que el mateix Trump continua mantenint.

Tarrio, nascut a Miami de pares cubans i líder del grup des dle 2018, no estava a Washington durant l'assalt al Capitoli perquè tenia una orde que li prohibia acostar-se a la capital, ja que dies abans l'havien arrestat per cremar una bandera en una històrica església de la comunitat afroamericana. No obstant això, havia passat els dies previs enviant instruccions a altres membres dels Proud Boys sobre què fer aquell dia durant la marxa que Trump havia convocat amb el lema "Stop the Steal" [Detinguen el robatori].

Un assalt precedit per les arengues de Trump a la multitud

Segons el Departament de Justícia, l'atac va començar a les 10:00 del matí, quan Biggs, Rehl i altres van convéncer vora 200 persones per a anar des del parc situat al sud de la Casa Blanca, cap al Capitoli, saltant-se múltiples barreres de seguretat. Els acabaren seguint unes 10.000 persones, la majoria simpatitzants de Trump, 800 de les quals van irrompre en l'edifici que acull el Congrés i el Senat estatunidenc. L'intent de colp d'estat es va saldar amb cinc morts i prop de 140 agents ferits.

En un altre procés judicial, el maig del 2022 Stewart Rhodes, fundador dels Oath Keepers, un altre dels grups ultradretans implicats, va ser condemnat a díhuit anys.

L'expresident dels Estats Units, Donald Trump, està imputat tant a Washington com a l'estat de Geòrgia pels seus intents per a revertir els resultats de les presidencials del 2020 —causes en què s'ha declarat innocent—, però no directament per l'atac al Capitoli, malgrat que aquest es va produir hores després que l'exmandatari arengara la multitud en una intervenció a les portes de la Casa Blanca en què va insistir en la tesi del frau electoral. La comissió d'investigació política sobre l'assalt al Capitoli va demostrar que Trump havia planejat marxes massives a les portes del recinte després de la derrota electoral i va concloure que l'assalt no s'hauria produït sense la instigació de l'exmandatari, a qui va demanar inhabilitar per a impedir la participació en les pròximes eleccions del 2024.