Més a prop de descobrir amb quina acceleració s’expandeix l’univers

El debat pretén resoldre quin és el valor de la constant Hubble

Imatge del centre de la galàxia obtinguda amb el telescopi Spitzer
Imatge del centre de la galàxia obtinguda amb el telescopi Spitzer / JPL-Caltech, Susan Stolovy (NASA)

La constant Hubble és un valor en astronomia que mesura l’acceleració amb què s’expandeix l’univers. Sobre aquest valor exacte, no hi ha encara un acord, però amb la tècnica supernova es podria resoldre aquesta incògnita. La idea i la tècnica són d’un equip internacional amb participació espanyola, estan aportant nova informació per determinar amb major precisió l’edat de l’univers i comprendre millor el cosmos.

Els resultats publicats hui en Science i Astrophysical Journal indiquen que amb aquesta nova forma de mesurar la constant de Hubble l’univers no s’expandeix tan ràpidament com es pensava.

L’acceleració es calcula de dues maneres: la primera a partir de l’observació de supernoves properes i la segona utilitza el fons còsmic de microones, que és la radiació amb la qual va començar a fluir lliurement l’univers poc després del Big Bang. No obstant això, aquests dos mesuraments difereixen entorn d'un 10%, la qual cosa ha provocat un ampli debat entre físics i astrònoms, perquè si ambdues són exactes, significa que la teoria actual sobre la composició de l'univers és incompleta.

Un equip encapçalat per Patrick Kelly, de la Universitat de Minnesota (EUA), i amb participació de l'Institut de Física de Cantàbria (IFCA-CSIC) i la Universitat del País Basc, va usar un enfocament totalment nou per a mesurar la taxa d'expansió de l'univers. Es van fixar en una supernova descoberta en 2014 i que és la primera de la qual es van prendre diverses imatges en dos moments separats en un any.

Aquelles imatges es van poder captar perquè la supernova va ser descoberta i observada a través d'una lent gravitatòria, un fenomen que es crea per una concentració de matèria molt gran (en aquest cas un cúmul de galàxies) que corba l'espai al seu voltant. En passar per aquesta zona, la llum es corba i actua com una lent.

Amb les imatges de 2014 i 2015, l'equip va poder mesurar la constant de Hubble emprant una teoria que va ser desenvolupada per l'astrònom noruec Sjur Refsdal en 1964, però que fins ara era impossible de posar en pràctica. L'investigador d l'IFCA José María Diego va ser l'encarregat de realitzar el modelatge d'un dels tipus de lent, va precisar aqueix institut en un comunicat. L'equip va concloure que el valor de la constant de Hubble és de 66,6 quilòmetres per segon i per megaparsec (unitat de distància equivalent a uns 3,26 anys llum).

Aquest mesurament “afavoreix” el valor del fons còsmic de microones, encara que no es pot excloure el valor de l'altra forma de mesurament, va assenyalar Kelly. Encara que, aquests nous càlculs “no resolen absolutament el debat” de la constant de Hubble, sí que proporcionen més informació i situen els físics més prop d'obtindre la mesura més precisa de l'edat de l'univers.

També et pot interessar

stats