Netanyahu anuncia la paralització de la reforma judicial davant les protestes massives
Més de mig milió de persones han pres els carrers després de la destitució del ministre que s'oposava al polèmic canvi legal
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat aquest dilluns que paralitza temporalment la tramitació de la polèmica reforma judicial per a tractar d'arribar a un consens amb l'oposició pressionat per les protestes al carrer. "Per responsabilitat nacional, i per a evitar una bretxa social al nostre poble, he decidit suspendre la segona i tercera lectura de la llei", ha declarat Netanyahu, que encara no abandona del tot el projecte i espera que puga tirar avant els pròxims mesos. Després de moltes reunions hui amb els socis de coalició, ha acordat endarrerir la tramitació de les lleis, inclòs el projecte d'elecció de jutges, "insistim en la necessitat de realitzar les correccions necessàries en l'ordenament jurídic i donarem l'oportunitat d'aconseguir un gran consens".
La crisi política i social generada a Israel per la controvertida reforma judicial que impulsa el primer ministre, Benjamin Netanyahu, i els socis d'ultradreta i ultraortodoxos en el govern ha escalat en magnitud. Fins al punt que el president del país, Isaac Herzog, s'havia vist obligat a cridar a l'orde a Netanyahu, exigir-li "actuar amb responsabilitat i valentia" i detindre “immediatament” la tramitació de la polèmica llei que ha dividit la nació. "Pel bé de la unitat del poble d'Israel, pel bé de la responsabilitat necessària, els demane que detinguen el procés legislatiu immediatament", havia afirmat Herzog en un comunicat propiciat per les protestes més massives de la història, que deixen el país a la vora de la vaga general.
La reforma judicial que ha fet esclatar les mobilitzacions atorgava més poder a l'executiu israelià i resta independència al poder judicial. La norma donaria al gabinet liderat per Netanyahu pràcticament tot el control en la selecció dels jutges i això afavoriria el primer ministre, investigat per diversos casos de corrupció. Fa unes dues setmanes que començaren les protestes socials, que es planifiquen amb antelació i en coordinació amb les forces de seguretat. Però aquest diumenge va haver-hi un nou detonant: la destitució fulminant del ministre de Defensa, Yoav Gallant, per oposar-se públicament a la llei. Gallant, veterà del Likud —el partit de Netanyahu— és la primera veu crítica dins del govern de coalició, fet que ha generat un seguit de manifestacions massives i improvisades en tot el país, amb més de 650.000 persones que s'han llançat als carrers.
A Tel-Aviv, grups de manifestants van encendre fogueres per a tallar el trànsit en les principals autopistes i trencaren les tanques que protegeixen la residència de Netanyahu a Jerusalem, on la policia va utilitzar canons d'aigua per a dispersar-los. "Anit presenciem escenes molt difícils", ha indicat Herzog sobre les protestes d'anit.
Les principals universitats israelianes ja van declarar una vaga indefinida anit mateix, i està previst que el sindicat principal del país anuncie una vaga general. D'altra banda, un grup de 23 alcaldes van anunciar aquest dilluns que pretenien iniciar una vaga de fam en protesta per la reforma, que ha generat una àmplia contestació social des de múltiples sectors.
"Faig una crida al primer ministre, als membres del govern i de la coalició: hi ha sentiments durs i dolorosos. La nació sencera està absorta en una profunda preocupació. La nostra seguretat, economia, societat, tots estan sota amenaça", va clamar Herzog, que fa dues setmanes va presentar una proposta de reforma judicial alternativa per a acontentar totes les parts. No obstant això, va ser immediatament rebutjada per l'executiu de Netanyahu. El president d'Israel, que ha mantingut nombroses reunions amb representants de tots els sectors i polítics de tots els partits, va alertar aleshores que el país estava a la vora d'una "guerra civil".
El ministre de Defensa destituït s'havia mostrat preocupat per l'impacte social de la reforma judicial en considerar-la un "perill imminent per a la seguretat del país" després que milers de reservistes d'elit es negaren a servir en l'exèrcit en protesta per aquesta legislació.
Fa tretze setmanes consecutives que se succeeixen les protestes socials a Israel, des que el nou govern de Netanyahu anuncià a principis de gener el pla de reforma judicial —només sis dies després d'haver assumit el poder—, que en essència busca minvar la independència de la justícia i augmentar el control governamental. Entre les mesures més controvertides inclou la "clàusula d'anul·lació", per la qual una majoria parlamentària podria revertir decisions del Suprem, a més de donar al govern el control quasi total sobre l'elecció dels jutges. També permet que càrrecs polítics ocupen els llocs d'assessors legals dels ministeris.
Per això, els detractors la veuen com una amenaça per a la democràcia israeliana, en entendre que viola la separació de poders. Els partidaris, per contra, opinen que el Tribunal Suprem israelià s'immisceix massa en política i que és necessari limitar aquest poder.
