Les organitzacions ecologistes veuen "fluix" el primer esborrany de l'acord de la Cimera del Clima
Reclamen que els països han de revisar anualment la reducció d'emissions contaminants i no cada cinc anys per a aconseguir limitar a 1,5 graus el calfament global
La Xarxa d'Acció pel Clima-Internacional (CAN, per les sigles angleses), ha acollit amb decepció el primer esborrany del pacte que ha de tancar la Cimera del Clima COP26 que se celebra aquestes setmanes a Glasgow (Escòcia). En una roda de premsa aquest dimarts, Juan Pablo Osornio, de Greenpeace, i Tracey Caty, d'Oxfam, han coincidit a qualificar de "fluix" el document, i reclamen que el text definitiu incloga un compromís "clar i sense ambigüitats" que faça viable limitar a 1,5 graus el calfament del planeta al llarg d'aquest segle. Fer passos concrets cap a aquesta aspiració, plantejada en l'històric Acord de París de 2015, era, de fet, un dels objectius prioritaris de la COP26 enguany.
Des de les entitats ecologistes demanen que els països presenten cada any, i no cada cinc, nous objectius de reducció d'emissions. Però la tasca que hi ha per davant no és fàcil en cap cas, ja que si es compliren totes les mesures anunciades pels governs des que va començar la COP26 el 31 d'octubre — fet que molts analistes posen en dubte, ja que els compromisos no són vinculants i, per tant, no hi ha obligació—, l'augment de temperatura en tot el globus terraqüi a final del segle XXI podria limitar-se a 1,8 graus, encara lluny del nivell necessari.
Sense les noves iniciatives encara per aplicar, la previsió és d'un calfament de 2,7 graus, cosa que tindria greus conseqüències especialment per als països més pobres, que pateixen desproporcionadament els efectes d'un canvi climàtic que no han instigat.
En aquest sentit, la portaveu d'Oxfam ha instat les nacions que negocien a Glasgow a consensuar un compromís financer per a fer front a "les pèrdues i danys" causats pel clima que ja pateixen molts territoris, sobretot a Àfrica i les illes del Pacífic, i que continuaran encara que es reduïsquen les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. "Les pèrdues i danys deguts al canvi climàtic són una realitat letal, però els països rics es neguen a afrontar-lo, i els pobres han de pagar la factura per una crisi a la qual han contribuït ben poc", ha assenyalat. L'activista ha citat com a exemple el cas de Moçambic, que va haver de demanar un préstec multimilionari al Fons Monetari Internacional (FMI) per a costejar els estralls del cicló Idai el 2019.
Un altre compromís que ha de recollir l'acord final de Glasgow és, segons les entitats ecologistes, l'augment del 25 a un 50% en la proporció del finançament destinat als països més pobres perquè s'adapten al canvi climàtic. Aquests recursos, que aporten els països rics als que estan en vies de desenvolupament, ha d'arribar a 100.000 milions de dòlars anuals en 2022. Es destina fonamentalment a "mitigació", les estratègies per a retallar emanacions.
Des de Greenpeace subratllen, a més, que ha d'haver-hi en el text una referència al fet que "ha d'eliminar-se el combustible fòssil", i ha criticat que en 26 cimeres del clima que ha organitzat l'ONU "això no s'ha esmentat encara". "No aconseguirem mai la meta d'1,5 graus si no demanem que es reduïsca la dependència dels hidrocarburs", ha assegurat.
