Netanyahu desoeix el Tribunal Internacional de Justícia i prolongarà la guerra a Gaza set mesos

Israel prolongarà la invasió militar de la Franja de Gaza almenys set mesos més, fins al 2025. L'assessor de Seguretat Nacional Tzaji Hanegbi, mà dreta del primer ministre Benjamin Netanyahu, ha afirmat que necessiten este temps per a complir els seus objectius, que passen per l'eliminació de Hamàs. No fa ni una setmana que el Tribunal Internacional de Justícia de les Nacions Unides ordenava a Israel que detinguera de manera immediata l'ofensiva a Rafah, la ciutat al sud de l'enclavament que s'havia convertit en refugi per a milers de palestins desplaçats.

És a Rafah, però, on l'exèrcit concentra el gruix de l'activitat. Diumenge el bombardeig sobre un assentament de tendes de campanya va matar almenys 25 persones, moltes cremades vives. Ni les imatges dels cossos cremats o de xiquets decapitats en la massacre han frenat l'ofensiva de Tel-Aviv, que manté els atacs en els campaments de les zones de la ciutat que havia declarat segures.

Hanegbi ha explicat que les tropes ja controlen el 75% de l'anomenat corredor Filadèlfia, els catorze quilòmetres de frontera entre la Franja i Egipte, on assegura haver detectat desenes de túnels de Hamàs. Una font egípcia d'alt rang citada per EFE diu que el Caire no ha sigut informat i considera que Israel fa estes acusacions per a justificar la continuïtat de la guerra amb fins polítics.

Els tancs ja patrullen per l'interior de Rafah, si bé els Estats Units considera que tècnicament no ha començat l'operació terrestre a gran escala contra la qual s'oposen sense un pla d'evacuació de la població civil. Potser ni calga, perquè més d'un milió de persones ja han abandonat la ciutat per a salvar la vida.

Malgrat que els EUA continuen deixant fer a Israel, Benjamin Netanyahu s'ha manifestat sorprés i decebut en una entrevista amb el govern del president estatunidenc Joe Biden, pel fet de no secundar la petició dels republicans per a sancionar el Tribunal Penal Internacional, que ha emés una orde de detenció contra ell per crims de guerra i de lesa humanitat. L'evidència de la mort indiscriminada de civils i la destrucció generalitzada d'edificis residencials i infraestructures de Gaza han deteriorat la relació amb la Casa Blanca, que no obstant continua sent el principal subministrador d'armament d'Israel. La massacre al campament de desplaçats de Tel al-Sultan es va fer amb armes de fabricació estatunidenca, segons The New York Times i la cadena de notícies CNN.

Israel dona trenta dies la Unrwa per a abandonar la seu de Jerusalem

Mentrestant, el govern israelià ha fet un pas més en la persecució contra l'Agència de l'ONU per als refugiats palestins (Unrwa). L'Autoritat de Terres d'Israel ha ordenat a l'organisme de les Nacions Unides, principal suport humanitari de la població de Gaza, que abandone la seu de Jerusalem est en un termini de trenta dies. Li reclama també uns set milions d'euros per operar a Israel "sense consentiment durant els últims set anys". L'orde dona curs a una demanda que el ministre d'Habitatge, l'ultraortodox Yitzhak Goldknopf, va presentar al febrer.

La Unrwa, creada per a ocupar-se dels refugiats palestins que van fugir o van ser obligats a abandonar les seues llars durant la guerra del 1948 després de la creació d'Israel, ha sigut objecte d'una hostilitat creixent des del començament de la guerra, amb crides recurrents per a tancar-la. Tel-Aviv ha acusat l'agència de col·laborar amb Hamàs, acusacions que ha concretat en 200 treballadors, una desena dels quals assegura que van participar en els atacs del 7 d'octubre en què van morir 1.200 persones. Les acusacions van fer que molts països donants tallaren el finançament, encara que la majoria l'han représ per la falta de proves concloents.

En les últimes setmanes, israelians extremistes han atacat en repetides ocasions la seu de la Unrwa a Jerusalem est, fins i tot botant-li foc, per la qual cosa la seu va haver de tancar temporalment.

Dos soldats morts en un atropellament a Cisjordània

A la Cisjordània ocupada no cessa l'escalada de violència. Dos soldats israelians de vint anys han mort atropellats en la matinada l'àrea de Nablus. Segons l'exèrcit el vehicle que els ha arrollat ha fugit de l'escena. A Ramal·lah, la capital palestina en el territori, que administra l'Autoritat Nacional Palestina, enemiga de Hamàs, una operació israeliana ha cremat el mercat central. Els testimonis acusen els soldats d'actes de pillatge en les cases de canvi.

El territori ocupat viu la major espiral de violència des de la Segona Intifada (2000-05). Va tancar el 2023 com any més letal en dos dècades amb més de 520 morts i en el que va de 2024 ja han perdut la vida 192 palestins més per foc israelià; la majoria milicians o atacants, però també civils, inclosos més d'una trentena de menors.