El cap militar dels Estats Units va pensar que Trump havia embogit i volia atacar la Xina

El general Mark A. Milley, cap de l'Estat Major Conjunt dels Estats Units i màxim oficial militar del país, va arribar a prendre mesures el passat mes de gener per por que l'aleshores president, Donald Trump, havia embogit i anava a ordenar llançar un atac nuclear contra la Xina. Fins i tot, va alertar el país asiàtic per a evitar un possible conflicte armat entre les dues potències. Així ho indica Peril (Perill), el nou llibre que han publicat els periodistes Bob Woodward —que va destacar el cas Watergate— i Robert Costa. Tot i que eixirà a la venda als Estats Units el pròxim 21 de setembre, el diari The Washington Post i la cadena CNN ja n'han avançat alguns extractes aquest dimarts. 

Dos dies després que una turba de seguidors de Trump assaltara el Capitoli, episodi que es va saldar amb cinc persones mortes el passat 6 de gener, Milley va convocar els alts comandaments militars a una reunió secreta i extraordinària en la seua oficina del Pentàgon, assenyala el llibre. Aquest general, que té el rang més elevat del país, va instruir els altres càrrecs perquè no acceptaren ordres de ningú llevat que ell estiguera també al corrent, sobretot pel que feia a llançar atacs militars o amb armes nuclears, perquè temia que Trump decidira "actuar pel seu compte", continua el relat.

El militar "estava segur que Trump havia caigut en un declivi mental greu després de les eleccions, i era pràcticament un fanàtic, escridassant funcionaris i construint la seua realitat alternativa amb teories de la conspiració interminables sobre les eleccions", afig.

Això va portar Milley a pressionar perquè qualsevol decisió militar de gran importància passara per ell. Hi ha precedents als Estats Units d'una situació similar: el 1974 l'aleshores secretari de Defensa estatunidenc, James Schlensinger, va adoptar la mateixa mesura mentre el president Richard Nixon s'enfrontava a un possible impeachment —com s'anomenen els judicis polítics en el país— al Senat per la seua implicació en el cas Watergate, un procediment que finalment no va arribar a celebrar-se perquè el mandatari va dimitir a l'agost d'aquell any.

El 8 de gener, el mateix dia de la reunió secreta amb els líders militars, Milley va cridar l'homòleg xinés, el general Li Zuocheng, per a intentar apaivagar-lo. Li va assegurar que tot estava "100% estable", a pesar de l'assalt al Capitoli i la negativa de Trump a acceptar la derrota electoral. Aquestes paraules no semblaren convéncer Li. Així que el general nord-americà va recomanar posposar uns exercicis militars estatunidencs en el Pacífic i va mantindre la reunió amb el seu equip per a contindre qualsevol possible orde de Trump de llançar un atac, assenyala el llibre.

Va ser la segona vegada en els últims mesos del mandat de Trump que Milley va cridar el responsable militar xinés. També li va telefonar el 30 d'octubre de 2020 per a assegurar-li que els Estats Units no planejaven atacar la Xina, un temor que circulava entre la intel·ligència xinesa a causa de l'augment de tensions, revela l'obra.

També apunta que Milley també va parlar el 8 de gener amb la presidenta de la Cambra de Representants, la demòcrata Nancy Pelosi, que li va dir que Trump estava "boig". El general s'hi va mostrar d'acord.

No és la primera vegada que ixen a la llum els temors del general Milley sobre l'estat mental de Trump. Segons un altre llibre publicat el mes de juliol i titulat I alone can fix it: Donald J. Trump's catastrophic final year (Només jo puc arreglar-ho: el catastròfic any final de Donald J. Trump), també va tindre por que l'expresident pegara un colp d'estat si perdia les eleccions de novembre. D'acord amb aquest treball de dos periodistes de The Washington Post, Milley va arribar a dir que, amb les seues mentides sobre els comicis, Trump estava difonent l'"evangeli del Führer", en referència al dictador nazi Adolf Hitler.