L’estampida de ciutadans russos, camí de convertir-se en una crisi de refugiats a Europa

El reclutament massiu, que pretén enviar a la guerra per la força 300.000 homes, ha provocat protestes i manifestacions en 38 ciutats russes

Imatge d'arxiu d'un avió aterrant
Imatge d'arxiu d'un avió aterrant / Europa Press

Centenars de persones abandonen aquest dijous Rússia per a escapar de la campanya de reclutament més gran del seu país des de la Segona Guerra Mundial. Mentre les explosions sacsegen el sud-est d'Ucraïna i els separatistes plantegen referèndums d’annexió a Rússia, una part de la ciutadania russa no vol saber res de la guerra provocada pel seu president, Vladímir Putin.

El ministre de Defensa de Putin ha dit que la convocatòria pretén reclutar uns 300.000 homes. L’escalada d’aquest conflicte ja ha matat milers de persones, ha desplaçat milions de refugiats d’Ucraïna i ha polvoritzat ciutats senceres, a més de danyar l'economia global i revifar l'enfrontament de la guerra freda.

Tot i que les enquestes han suggerit un suport intern generalitzat de la invasió russa d’Ucraïna, la realitat és que el reclutament massiu ha provocat protestes i manifestacions en 38 ciutats contra una guerra que Putin havia promés que no passaria. Només ahir, van detindre més de 1.300 persones. Alguns dels detinguts havien rebut l'orde de presentar-se a les oficines d'allistament dijous, el primer dia complet de reclutament.

Els preus dels bitllets, desorbitats

Els preus dels bitllets d'avió des de Moscou s’han disparat i superen els 5.000 dòlars per als vols només d'anada a les ubicacions estrangeres més pròximes, i la majoria s’han esgotat en qüestió d’hores. El trànsit també ha augmentat als passos fronterers amb Finlàndia i Geòrgia. 

Si bé Rússia es va burlar dels informes d'un èxode massiu i els va acusar d’exagerats, molts russos han reconegut a la premsa en aeroports de Belgrad o Istanbul que la decisió del Kremlin ha sigut decisiva per a ajudar-los a prendre la decisió de fugir. "Tota persona normal està preocupada", ha assegurat un d’ells. "Està bé tindre por de la guerra". 

Amenaça nuclear

L'expresident rus Dmitri Medvédev, ara vicepresident del Consell de Seguretat Nacional, ha assegurat que Moscou es reserva el dret d'utilitzar armes nuclears estratègiques si fora necessari per a protegir-se a ell mateix i als territoris incorporats. Aquesta amenaça ha incrementat la preocupació de la comunitat internacional.

El president ucraïnés, Volodímir Zelenski, ha intervingut aquest dimecres en l'Assemblea General anual de les Nacions Unides a Nova York per a demanar la creació d’un tribunal especial i desposseir Moscou del poder de veto del Consell de Seguretat. "S'ha comés un crim contra Ucraïna i exigim un castic just", ha dit.

El Consell de Seguretat, format per quinze membres, es reunirà de nou per a tractar la guerra d’Ucraïna aquest dijous. Fins ara, no ha pogut prendre mesures importants perquè Rússia és un membre permanent amb veto, juntament amb els Estats Units, França, la Gran Bretanya i la Xina.

També et pot interessar