Maduro passa la primera nit empresonat a Brooklyn mentre Delcy Rodríguez assumix el seu càrrec a Caracas
La captura del mandatari per part dels EUA obri un escenari incert de transició i accentua la divisió política a l’Amèrica Llatina
El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha passat la primera nit reclòs al centre penitenciari federal Metropolitan Detention Center de Brooklyn (MDC), a Nova York, després de ser capturat fa menys de 24 hores en una operació dels Estats Units a Caracas. La detenció, executada de matinada i batejada com a Resolució Absoluta, va incloure també la seua esposa, Cilia Flores, i va culminar amb el trasllat del mandatari a territori nord-americà, on s’enfronta a greus càrrecs penals.
Maduro va aterrar a la base militar de Stewart, al nord de l’estat de Nova York, sota la custòdia d'un fort dispositiu de seguretat abans de ser processat en una instal·lació federal vinculada a l’Agència Antidroga dels Estats Units (DEA, sigla en anglés) i conduït posteriorment a la presó. La Casa Blanca va difondre imatges del trasllat, en què es veu el president veneçolà caminant per un passadís amb una catifa amb la inscripció «DEA NYD» i desitjant als funcionaris un “feliç any nou”. El mandatari s'enfronta a càrrecs de narcoterrorisme, conspiració per importar cocaïna i delictes relacionats amb armes, i s’espera que comparega pròximament davant d’un jutge federal a Manhattan.
Rodríguez ocupa el buit de poder a Caracas
A Caracas, el buit de poder generat per la detenció de Maduro ha forçat una reconfiguració institucional. El Tribunal Suprem de Justícia va ordenar que la vicepresidenta executiva, Delcy Rodríguez, assumira el rol de presidenta encarregada per a “garantir la continuïtat administrativa i la defensa integral de la nació”, de manera que esdevé la primera dona que encapçala l’executiu veneçolà.
Tot i reiterar que Maduro continua sent “l’únic president”, Rodríguez va obrir la porta al diàleg amb Washington amb una “agenda constructiva”. Donald Trump va assegurar que el seu secretari d’Estat, Marco Rubio, ha mantingut contacte amb ella —una afirmació no confirmada per la dirigent chavista— i va advertir que no desplegarà tropes si el nou govern provisional actua d’acord amb les exigències nord-americanes.
Les incògnites d'una possible transició
L’escenari de transició genera posicions divergents a la regió. El Brasil ja ha reconegut Delcy Rodríguez com a líder en absència de Maduro, mentre que Panamà ha anunciat que no ho farà. Paral·lelament, Trump ha afirmat que els Estats Units “governaran Veneçuela” fins que hi haja una transició “segura, adequada i sensata”, amb una administració provisional sota la supervisió nord-americana.
El president dels EUA també va descartar que l’opositora María Corina Machado assumisca la presidència al·legant falta de suport intern, mentre que ella defensa que el poder hauria de recaure en Edmundo González Urrutia, candidat de les eleccions del 2024. Esta opció l'avalen governs conservadors com els de l’Argentina de Javier Milei i l’Equador de Daniel Noboa, així com el del president francés, Emmanuel Macron, que aposta per una transició “pacífica i democràtica”.
La intervenció dividix Llatinoamèrica
La intervenció nord-americana ha obert una nova escletxa en la fractura política a l’Amèrica Llatina. L'Equador, el Perú i el Paraguai han anunciat restriccions d’entrada a persones vinculades al govern de Maduro, mentre que Colòmbia ha convocat una reunió urgent de la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys (Celac) per a consensuar una resposta comuna, i ha criticat durament l’operació dels EUA.
En la mateixa línia, la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha avançat un pronunciament regional conjunt i ha reclamat unitat llatinoamericana. A escala internacional, el Consell de Seguretat de l'ONU va anunciar que es reunirà d'urgència dilluns per a debatre l'operació militar estatunidenca, alhora que l'Organització d'Estats Americans (OEA) va exigir als Estats Units i Veneçuela a "previndre una major escalada" i apostar per una eixida pacífica.
Víctimes durant l’operatiu
L’operatiu militar dels Estats Units per a capturar Nicolás Maduro hauria deixat al voltant de quaranta persones mortes, segons ha informat The New York Times, citant una font anònima del govern veneçolà. D’acord amb esta versió, entre les víctimes figurarien tant civils com militars, a conseqüència de l’atac registrat dissabte a Veneçuela.
Reacció de les forces armades bolivarianes
La Força Armada Nacional Bolivariana ha qualificat la captura de Nicolás Maduro de “segrest covard” i ha denunciat l’“assassinat a sang freda” d’una part del seu equip de seguretat. En un comunicat llegit pel ministre de Defensa, Vladimir Padrino López, l’alt comandament militar ha afirmat que es manté “unit i cohesionat” davant del que considera una “agressió imperial” dels Estats Units i ha exigit l’alliberament immediat de Maduro i de la primera dama, Cilia Flores.
Al mateix temps, la FANB ha reconegut la decisió del Tribunal Suprem de Justícia, que ha ordenat que la vicepresidenta Delcy Rodríguez assumisca la presidència encarregada del país, i ha expressat el seu suport al decret de commoció exterior, que atorga facultats extraordinàries a l’Estat. El text del decret, però, no s’ha fet públic.
La posició dels Estats Units
Des dels Estats Units, el secretari d’Estat, Marco Rubio, ha assegurat que Washington pot “treballar millor” amb Delcy Rodríguez que amb Maduro. En declaracions a la cadena CBS, Rubio ha afirmat que Maduro “no complia cap acord” i que havia trencat totes les negociacions prèvies amb administracions nord-americanes. Segons el cap de la diplomàcia dels EUA, Rodríguez “és algú amb qui es pot treballar”, després que Maduro fora traslladat a una presó federal de Nova York, on continua acusat de narcotràfic i delictes relacionats amb armes automàtiques.
