De les eleccions qüestionades al conflicte obert: l’escalada entre Veneçuela i els Estats Units
La reelecció polèmica de Nicolás Maduro el juliol del 2024 i l’enduriment progressiu de sancions i moviments militars han desembocat en l’atac anunciat este dissabte per Washington
L’oficialització del triomf de Nicolás Maduro en les controvertides eleccions presidencials del 28 de juliol del 2024, fortament qüestionades per la comunitat internacional, ha desencadenat una escalada de tensions entre Veneçuela i els Estats Units que, després d’un any d’enduriment progressiu, ha derivat hui en un atac nord-americà contra el país caribeny.
El president Donald Trump ha confirmat este dissabte que els Estats Units han dut a terme “amb èxit un atac a gran escala contra Veneçuela” i ha afirmat que “el seu líder, el president Nicolás Maduro, ha sigut, junt amb l'esposa, capturat i evacuat per via aèria del país”.
Segons Washington, l’operació arriba després de mesos d’augment de la presència militar nord-americana davant de la costa veneçolana i de reiterades peticions de la Casa Blanca perquè Maduro abandonara el poder. Es tracta, segons fonts oficials, del desplegament militar més gran dels Estats Units des de la guerra del Golf.
Eleccions sota sospita
El 28 de juliol del 2024 se celebraren a Veneçuela eleccions presidencials per a un mandat de sis anys que donaren la victòria a Maduro. L’oposició no va reconéixer els resultats, que també foren posats en dubte per nombrosos països. L’endemà, la dirigent antichavista María Corina Machado assegurà que el 73% de les actes donaven la victòria a Edmundo González Urrutia, en un context de protestes arreu del país, desenes de detencions i denúncies del president veneçolà d’un intent de “colp d'estat”.
A finals d’agost, la Unió Europea va anunciar que no reconeixeria els resultats fins que no es verificaren les actes, i pocs dies després els Estats Units confiscaren l’avió oficial de Maduro en aplicació de les sancions vigents. Al setembre, una trentena d’exmandataris iberoamericans sol·licitaren a la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional la detenció del president veneçolà, mentre que González Urrutia demanà asil a Espanya per temor per la seua integritat física. El Parlament Europeu acabaria reconeixent-lo com a president de Veneçuela, una posició reforçada per crides posteriors d’excaps d’estat perquè governs llatinoamericans clau li donaren suport, mentre Rússia reiterava l'aval a Maduro com a guanyador dels comicis.
Reforç del poder i sancions
El 10 de gener del 2025, Maduro va jurar el càrrec per a un tercer mandat malgrat la reelecció qüestionada. A l’abril decretà l’estat d’emergència econòmica, que atribuïa a l’enduriment de les sancions internacionals i a la política aranzelària impulsada pels Estats Units. El 28 de juliol, el chavisme va ampliar el seu control municipal després que el Consell Nacional Electoral, dominat per l’oficialisme, anunciara la victòria en la majoria dels municipis, en uns comicis locals als quals no va concórrer la principal coalició opositora.
La tensió va escalar a l’agost, quan la Fiscalia General dels Estats Units va oferir una recompensa de 50 milions de dòlars per informació que conduïra a la detenció de Maduro. En resposta, el president veneçolà va anunciar el desplegament de 4,5 milions de milicians com a part de la Força Armada Nacional Bolivariana. Dies després, Washington desplaçà més de 4.000 efectius al mar Carib, i va reforçar la presència amb avions, vaixells i llançamíssils.
Ofensiva al Carib
El 2 de setembre, els Estats Units anunciaren el primer atac contra una embarcació al Carib i asseguraren que hi viatjaven onze narcotraficants que, segons la seua versió, havien eixit de Veneçuela amb droga cap al territori nord-americà. Fins hui, Washington afirma haver destruït al voltant de quaranta embarcacions i haver causat la mort de més d’un centenar de persones en el marc de l'ofensiva antidroga.
Al novembre, Maduro va ordenar crear comandaments de defensa integral que agruparien ciutadans, militars i funcionaris públics per a “estar preparats” per una possible “lluita armada”, en un context marcat, segons el govern veneçolà, per l’amenaça del desplegament militar dels Estats Units al Carib. En paral·lel, Trump afirmà que “podria haver-hi discussions” amb Maduro, encara que va advertir que no descartava cap opció, mentre que el president veneçolà replicava que un atac militar contra el seu país seria “el final polític” del mandatari nord-americà.
Pocs dies després, diversos mitjans van informar que la Casa Blanca havia rebutjat una proposta de Maduro de dimitir després d’un període de dos anys. El 24 de novembre, Washington designà com a grup terrorista el càrtel de Los Soles, una decisió que Caracas qualificà de “vil mentida” per a justificar una intervenció “il·legítima i il·legal”, mentre que els Estats Units vinculaven l’organització a la cúpula de l’exèrcit i del govern veneçolà.
Espai aeri i petroli
El 26 de novembre, el govern de Maduro va revocar les concessions de vol a diverses aerolínies internacionals, entre elles Iberia, TAP, Avianca, Latam Colombia, Turkish Airlines i Gol, a les quals acusà de sumar-se a “accions de terrorisme d’estat” promogudes pels Estats Units. Les companyies havien cancel·lat prèviament els vols després que l’Administració Federal d’Aviació nord-americana instara a extremar la precaució en sobrevolar Veneçuela i el sud del Carib. Tres dies més tard, Trump va advertir que l’espai aeri veneçolà havia de considerar-se “totalment tancat”.
Al desembre, el president dels Estats Units anuncià la intercepció i confiscació d’un petrolier davant de la costa de Veneçuela i va ordenar el “bloqueig total i complet de tots els petroliers sancionats que entren i isquen del país” fins que, segons va dir, “retornen tot el petroli, les terres i altres actius que van robar prèviament” als Estats Units. En este context de màxima tensió diplomàtica, política i militar, l’escalada ha culminat hui amb l’atac confirmat per Washington contra el territori veneçolà.
