El líder de l'únic partit opositor legal a Rússia demana a Putin un acord d'alto el foc a Ucraïna

El líder liberal rus, Grigori Iavlinski, s'ha reunit amb el president rus, Vladímir Putin, al qual ha demanat que accepte un acord d'alto el foc a Ucraïna.

"El principal tema de conversa va ser la necessitat d'un acord sobre un cessament del foc en l'operació militar especial", ha informat el partit Iàbloko, únic partit opositor legal a Rússia, en un comunicat.

Iavlinski, que va nàixer a Ucraïna, considera que "és necessari començar com més prompte millor negociacions sobre un cessament de les hostilitats i està disposat a participar-hi personalment".

Conegut per les seues posicions pacifistes des de la Primera Guerra de Txetxènia (1994-96), Iàbloko mai va reconéixer l'annexió de la península ucraïnesa de Crimea el 2014 i el mateix va ocórrer amb l'annexió el setembre del 2022 de quatre regions ucraïneses més (Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia).

Putin manté des de fa mesos que està disposat a entaular negociacions amb Kíiv, però sempre que accepte les seues condicions i la realitat sobre el terreny, és a dir, l'ocupació de part del seu territori.

Mentrestant, acusa el president ucraïnés, Volodímir Zelenski, d'estar a favor d'una llarga guerra, ja que va signar un decret en el qual prohibeix mantindre negociacions amb l'enemic.

Encara que Rússia només reconeix 5.937 baixes en les files del seu exèrcit, la intel·ligència occidental xifra en desenes de milers els combatents russos morts al país veí.

Malgrat l'annexió de quatre regions, Rússia només controla Luhansk quasi per complet, ja que les tropes ucraïneses dominen grans territoris a Donetsk, Kherson i Zaporíjia, on han recuperat terreny des de l'inici de la contraofensiva el 4 de juny.

Eleccions presidencials de març del 2024 a Rússia

D'altra banda, Iàbloko ha negat que Iavlinski haguera abordat amb Putin les eleccions presidencials de març del 2024, en les quals el cap del Kremlin buscarà molt probablement la seua reelecció.

Grigori Iavlinski, que està enfrontat amb l'empresonat líder de l'oposició, Alexéi Navalni, és sens dubte el candidat opositor que té més possibilitats de ser registrat per la Comissió Electoral Central.

Iavlinski va ser el tercer candidat més votat en les eleccions presidencials de l'any 2000 amb 4,3 milions de vots, molt lluny dels quasi 40 milions que va aconseguir Putin.

Rússia prossegueix l'ofensiva

Mentrestant, les forces russes han llançat l'última jornada desenes d'atacs en les zones de Kúpiansk (nord-est), Avdíivka i Màrinka (est), que van ser repel·lits per Ucraïna i es van saldar amb un gran nombre de baixes en les files russes, segons el comunicat militar d'aquest divendres de l'Estat Major ucraïnés.

Els combats intensos també continuen al sud de Bakhmut, on els russos intenten recuperar les posicions conquistades per Ucraïna al setembre en les localitats de Klisxíivka i Andrivka. Les forces ucraïneses van repel·lir allí un total de deu atacs russos durant la jornada d'ahir, segons el comunicat.

La Casa Blanca diu que Rússia executa soldats que no compleixen ordes

Per la seua banda, la Casa Blanca ha afirmat que les autoritats russes estan executant alguns dels seus soldats per no complir ordes en el camp de batalla a Ucraïna.

El portaveu del Consell de Seguretat Nacional del Govern estatunidenc, John Kirby, ha afegit que alguns comandants russos han amenaçat d'executar unitats senceres si es retiren davant el foc d'artilleria ucraïnés.

Els EUA anuncia 150 milions més en ajuda militar per a Ucraïna

Les paraules de Kirby arriben el mateix dia en què Washington ha anunciat un nou paquet d'ajuda militar per a Ucraïna, aquesta vegada valorat en 150 milions de dòlars (uns 142 milions d'euros), que inclou equips de defensa antiaèria i tancs.

El paquet incorpora una nova bateria antiaèria Patriot, dotze sistemes de míssils Nasams, 31 tancs Abrams i 20 helicòpters M-17, a més de diferents tipus d'armes, granades i municions, entre altres, detalla el Pentàgon.

Els Estats Units és el donant més gran d'assistència militar per a Ucraïna, amb més de 43.900 milions de dòlars entregats des de l'inici de la invasió ordenada pel president rus, Vladímir Putin, el febrer de l'any passat.

No obstant això, el pressupost aprovat el 2022 pel Congrés per a Ucraïna està a punt d'esgotar-se i els republicans, que tenen majoria en la Cambra de Representants, veuen cada vegada amb més suspicàcia l'ajuda a Kíiv.

Per a intentar superar un possible bloqueig, Biden va demanar la setmana passada al Congrés una nova partida pressupostària que uneix 61.400 milions per a Ucraïna i 14.300 milions per a Israel, aprofitant que el suport a l'Estat jueu és pràcticament unànime entre els congressistes.