L'ONU alerta que el consum de drogues creix un 26% en l'última dècada

Uns 284 milions de persones entre 15 i 64 anys consumiren algun tipus de droga el 2020, un 26% més que la dècada anterior. És una de les principals conclusions que es desprenen de l'Informe Mundial sobre Drogues presentat aquest dilluns a Viena per l'Organització de les Nacions Unides i que fa una radiografia exhaustiva sobre la situació global del problema.

La joventut de hui dia, apunta l'estudi, usa més estupefaents que la de generacions anteriors. L'augment que es deu en part al creixement de la població mundial (un 12%) en el període analitzat, segons estima l'Oficina de Nacions Unides per a la Droga i el Delicte (Onudd).

Un 13,6% de les persones consumidores patien el 2020 de trastorns derivats de les drogues, fins al punt de ser dependents o requerir tractament. Les últimes dades assenyalen que el 2019 es registraren quasi 500.000 defuncions relacionades amb aquestes substàncies, un augment del 17,5% en una dècada. Els opioides es posicionen com la droga més mortífera i engloben el 77% del total de les morts.

Per sexes, els homes prenen més cànnabis, cocaïna i opioides que les dones, encara que els percentatges s'equilibren quan es tracta de tranquil·litzants, amfetamines, estimulants i opioides farmacèutics. Respecte a grups d'edat, l'Onudd assenyala que en molts països es detecta un nivell de consum entre la població adolescent més elevat que el de generacions anteriors.

El report assenyala que el cànnabis continua sent amb diferència l'estupefaent més consumit i afecta 209 milions d'usuaris, un 23% més que el 2010. A més, és la substància identificada per més països com la més nociva en termes de trastorns, encara que només està darrere del 4% de les morts relacionades amb el consum.

El cultiu s'ha estés a tothom, i les plantacions en interior superen les que estan a l'aire lliure, cosa que té també efectes mediambientals pel consum d'energia que requereix. Encara que el consum és universal, és especialment intens a Amèrica del Nord, on un 16% de la població va provar aquesta droga, la prevalença més alta del món. Espanya va ser el 2020 el país on més confiscacions de cànnabis van tindre lloc.

Igual que amb el cànnabis, la producció i el consum de cocaïna va pujar el 2020. El 2020 es van manufacturar 1.982 tones d'aquesta substància, un 11% més que l'any anterior. Això, tot i que les extensions de cultius d'arbust de coca s'estabilitzaren o, com en el cas de Colòmbia, es van reduir. Això mostra un sofisticat coneixement tècnic de la producció, que resulta en una alta eficiència dels laboratoris.

L'informe, en deu claus

1. Més consumidors. Una de cada díhuit persones, el 5,6% de la població mundial, va prendre algun tipus de droga almenys una vegada el 2020. La xifra suposa un 26% més que una dècada abans, en part a causa del creixement demogràfic. Els nivells de consum entre els joves són més alts que entre generacions passades.
2. Drogues i alcohol vs tabac. En 2019, vora dotze milions de morts en el món estigueren relacionades amb l'ús de substàncies psicoactives. Les drogues en suposaren el 5%, davant del 73,1% del tabac i el 21,5% de l'alcohol, ambdues substàncies legals d'accés molt més fàcil.
3. Més cànnabis. Amb 209 milions de consumidors, el cànnabis va ser en 2020, de nou, la droga més popular en el món. Durant els confinaments per la pandèmia, va augmentar la freqüència i la quantitat consumida, però no el nombre de persones que la prenen.
4. Efectes de la legalització. L'ONU assenyala que hi ha indicis que la legalització de l'ús no mèdic del cànnabis entre adults, especialment als Estats Units, ha accelerat l'augment del consum que s'havia detectat ja abans, i que fabricants de tabac i alcohol han entrat en un sucós negoci i estan tractant d'augmentar el nombre de potencials clients.
5. Puja la cocaïna. La producció mundial de cocaïna va pujar en 2020 un 11% respecte al rècord de l'any anterior i arriba a les 1.982 tones. Hi ha indicis que el 2021 va haver-hi un repunt del consum, després de la caiguda durant la pandèmia pel fet que és una droga que es consumeix més en companyia. El 2020 uns 21,5 milions de persones van prendre cocaïna.
6. Guerra a Ucraïna. Si la invasió llançada per Rússia a Ucraïna es prolonga, aquest país podria convertir-se en un centre de producció d'amfetamines, seguint la tendència vista en altres zones de conflicte com ara Síria o Birmània.
7. Atac al medi ambient. La producció, tràfic i consum de drogues atempta contra la seguretat i la salut, però també contra el medi ambient. L'informe adverteix que la petjada de carbó de la producció de cocaïna és, per exemple, trenta vegades major que la de grans de cacau.
8. Epidèmia d'opiacis. El món pateix dues epidèmies d'ús no mèdics d'opiacis. Als Estats Units, el fentanil, una droga sintètica cent vegades més potent que la morfina, va impulsar les morts per sobredosis en 2021 per damunt de les 100.000. A Àfrica el tramadol, un potent analgèsic, ha creat el que l'ONU qualifica de "crisi" i "amenaça".
9. Discriminació de dones. La majoria de consumidors d'opioides o cocaïna són homes, però les dones usen altres tipus de drogues quasi tant com ells. En aquests casos, continuen estant infrarepresentades en tractaments de drogoaddicció. Així, encara que el 45% d'usuaris d'amfetamines són dones, només representen el 20% de les persones sota tractament.
10. Drogues en Internet. Encara que el comerç de drogues en la coneguda com a "internet profunda" continua sent percentualment xicotet, les vendes en aquest espai tornaren a pujar el 2021.