L'OMS publica una guia per l’ús ètic i segur de la intel·ligència artificial en la salut
Pfizer defén que investigacions de medicaments que fins ara necessitaven quatre anys ara es poden fer en quatre mesos
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat aquest dijous una guia amb noves orientacions ètiques per a fomentar i garantir un ús segur en l'àmbit sanitari dels grans models de llenguatge, un tipus d'intel·ligència artificial generativa que es desenvolupa ràpidament.
Capaços de generar textos i altres continguts predictius a partir del processament massiu de dades, eines com la controvertida ChatGPT avancen de manera exponencial i adquireixen una major presència en les nostres vides de manera paral·lela a les fites en el desenvolupament de la intel·ligència artificial.
Això fa que cada vegada siga més factible utilitzar-la en entorns mèdics com ara el diagnòstic, la investigació de símptomes i tractaments, el desenvolupament de fàrmacs o les tasques d'administració sanitària.
L'OMS, però, alerta que algunes d'aquestes utilitats encara no estan provades ni se sap si oferiran els beneficis esperats, la qual cosa fa necessari establir unes certes normes per a la integració i l'ús de la intel·ligència artificial amb finalitats mèdiques i de salut pública.
La guia documenta alguns dels potencials riscos per als sistemes sanitaris, com l'anomenat "biaix d'automatització", pel qual es podrien produir declaracions falses, inexactes, esbiaixades o incompletes i, per tant, perjudicar les persones que fan servir aquesta informació per a prendre decisions sanitàries.
Vulnerables a ciberatacs
Els grans models de llenguatge, com altres formes d'intel·ligència artificial, també són vulnerables a riscos de ciberseguretat que podrien posar en perill la informació de pacients o la fiabilitat d'aquests algorismes i la prestació d'assistència mèdica, recorda l'organització sanitària de l'ONU.
Per això, el primer pas proposat per l'OMS per a una aplicació segura i eficaç d’aquest tipus d’eina en el sector sanitari és una participació "vertical i integrada" de totes les parts interessades, incloent-hi governs, empreses tecnològiques, proveïdors d'atenció sanitària i societat civil.
L’organisme internacional també aconsella als governs la promulgació de lleis que garantisquen que la intel·ligència artificial compleix amb els drets humans o l'assignació d'una agència reguladora que avalue si aquestes tecnologies compleixen amb totes les garanties abans que s'utilitzen.
El cas de Pfizer
Des del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, el conseller delegat de la farmacèutica Pfizer, Albert Bourla, ha explicat aquest mateix dijous que gràcies a aquests algoritmes s’ha passat "al disseny de fàrmacs, en lloc del descobriment de fàrmacs". Bourla ha fet servir com a exemple una píndola contra la covid que Pfizer ha desenvolupat recentment en només quatre mesos, "quan en general es necessiten quatre anys".
Tradicionalment, els laboratoris sintetitzen milions de molècules per a intentar descobrir amb la tecnologia més avançada quin funciona, però ara, en lloc de fer tres milions de molècules, se'n fan 600. "Ho fem emprant una enorme potència computacional i algoritmes que ens ajuden a dissenyar les molècules amb més probabilitats d'èxit", ha exposat Bourla per a il·lustrar la utilització de la intel·ligència artificial en la indústria farmacèutica.
