L'Iran respondrà "en segons" amb “armes no usades fins ara” contra una possible represàlia d'Israel
Les autoritats iranianes eleven el to d'amenaça després dels moviments de Tel-Aviv a favor de donar resposta militar a l'atac massiu de dissabte en territori jueu, posterior al bombardeig israelià de l'ambaixada de l'Iran a Damasc
L'Iran ha advertit que respondrà en “segons” amb “armes no usades fins ara” una possible represàlia d'Israel per l'atac iranià amb drons i míssils del dissabte. “Els sionistes han de saber que esta vegada no tindran 12 dies i la resposta que rebran no serà en hores o en dies, es donarà en segons”, ha assegurat en la televisió estatal el viceministre d'Afers Estrangers i negociador en cap nuclear de l'Iran, Ali Bagheri Kani, preguntat en una entrevista per l'eventual resposta militar de Tel-Aviv.
El portaveu de la Comissió de Seguretat Nacional del Parlament iranià, Abolfazl Amouei, ha afirmat que en l'atac del dissabte no es "va fer servir un poder significatiu". "Estem preparats per a emprar armes no utilitzades fins ara. Tenim plans per a tots els escenaris", ha afegit. També inquietants són les declaracions que s'han fet des de les forces armades. El portaveu de l'exèrcit, el brigada general Abolfazl Shekarchi, ha advertit als països occidentals que els “tallarà les cames” si creuen “els límits” en el seu suport a Israel, amb menció expressa als Estats Units, el Regne Unit, França i Alemanya.
El gabinet de guerra d'Israel dissenya una resposta "dolorosa"
Teheran ha elevat el to de l'amenaça després que l'Estat Major de l'Exèrcit d'Israel haja anticipat que respondrà a l'atac de dissabte, amb centenars de projectils i drons suïcides. El gabinet de guerra del govern israelià es va reunir dilluns i ho tornarà a fer a aquest dimarts per a valorar la reacció. Segons el canal de televisió 12 d'Israel, el gabinet vol una resposta "dolorosa" però molt calculada per a no desencadenar la guerra total a l'Orient Pròxim. Entre les opcions damunt la taula hi ha l'atac selectiu contra infraestructures estratègiques evitant o almenys minimitzant les morts.
El primer ministre, Benjamin Netanyahu, és partidari d'atacar militarment l'Iran, però la pressió internacional intenta fer-lo desistir de la idea. Els Estats Units, principal aliat diplomàtic i subministrador d'armes d'Israel no donarien suport a la represàlia de Netanyahu, segons mantenen els mitjans de comunicació pròxims a l'administració Biden i ha suggerit el portaveu de Seguretat de la Casa Blanca, John Kirby. Però el gabinet de guerra ja està en marxa i Tel-Aviv tractarà d'aconseguir el vistiplau de Washington abans de llançar un atac. Netanyahu ja ha convocat als principals líders de l'oposició, entre ells, l'anterior primer ministre Yair Lapid, per a recaptar el màxim suport intern.
Els EUA, que van col·laborar en la defensa del territori jueu, interceptant molts dels projectils iranians, ha desmentit que Teheran els avisara de l'atac. L'escut antimíssils israelià i les defenses antiaèries de Washington van permetre que només l'1% dels projectils tocara terra.
L'Iran s'ha remés a l'article 51 de la Carta de les Nacions Unides per a justificar el llançament de míssils i drons suïcides sobre Israel, com a resposta al bombardeig israelià de la seua ambaixada a Damasc; un atac que va matar tretze persones, set d'elles membres de la Guàrdia Revolucionària, inclòs un alt comandament. Fins ara Teheran havia assegurat que donava per venjada aquella agressió amb l'atac massiu de dissabte, però també havia advertit que respondria amb contundència en cas de represàlies, militar o diplomàtiques. El govern de Tel-Aviv ja ha posat un possible càstig damunt la taula: sancions a l'Iran pel programa balístic i pressions a la UE perquè declare la Guàrdia Revolucionària una organització terrorista.
Bombardejos israelians a Jabalia i Rafah
Mentrestant, Israel continua bombardejant la franja de Gaza. Aquesta nit ha enderrocat una mesquita al camp de refugiats de Jabalia, entre les runes de la qual els equips de rescat busquen supervivents. Hi ha almenys un mort i una xifra indeterminada de persones ferides, moltes d'elles dones i de menors. Al sud, a Rafah, on es concentren vora un milió i mig palestins desplaçats, un altre atac ha matat almenys quatre palestins.
El conjunt de la població de l'enclavament pateix una crisi alimentària sense precedents, conseqüència de l'ofensiva israeliana. Però sectors radicals de l'estat jueu han trobat en l'atac de l'Iran un nou motiu per a intentar bloquejar l'entrada d'ajuda humanitària en la frontera amb Jordània, un dels pocs passos humanitaris actius.
