L'ajustat resultat a Alemanya condiciona la governabilitat a pactes amb Els Verds i els liberals

La derrotada CDU insta l'oposició a unir-se en aliança 'jamaicana' contra l'SPD i descarta, de moment, revalidar la gran coalició amb els socialdemòcrates

El núvols envolten el parlament alemany a Berlín 'endemà de les eleccions lesgislatives
El núvols envolten el Parlament alemany a Berlín l'endemà de les eleccions lesgislatives / Andreas Gebert (Reuters)

El Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) ha guanyat les eleccions legislatives, amb un 25,7% dels sufragis i se situa lleugerament per damunt de la coalició conservadora entre la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) i la Unió Social Cristiana (CSU) que ha obtingut el 24,1% dels suports, segons ha confirmat l'agència electoral federal.

El partit liderat per Olaf Scholz obté així un 5,2% més que en les eleccions de 2017, mentre que la CDU/CSU d'Armin Laschet perd un 8,8% respecte als comicis precedents sota el lideratge d'Angela Merkel i cau a mínims històrics. Així les coses, l'SPD aconsegueix 205 dels 730 escons del Bundestag, el parlament alemany, per 194 per a la CDU/CSU.

En tercera posició hi ha Els Verds, que han aconseguit el millor resultat en la història, amb el 14,8% dels sufragis i 116 escons. El Partit Liberal Demòcrata (FDP) se situa en quart lloc amb l'11,5% dels vots i 91 escons; mentre que la ultradretana Alternativa per a Alemanya retrocedeix dos punts i cau al cinqué lloc (10,5% i 84 diputats), però consolida la presència en el Parlament. Tanca el recompte L'Esquerra, que passa del 9,2% al 4,9% dels sufragis per sota del mínim legal per a entrar al Parlament, però n'assegura la presència amb l'assignació de tres diputats mitjançant el sistema d'elecció directa.

La CDU, oberta a explorar una coalició 'jamaicana'

Els resultats deixen molt oberta la governabilitat del país, a expenses de les coalicions que es forgen en les pròximes setmanes o fins i tot mesos. Un intercanvi de fitxes, amb els liberals i els verds com a partit clau, i en què totes les combinacions són possibles llevat del pacte amb la ultradretana AfD, davant la qual la resta de les formacions mantenen un cordó sanitari.

Tant el candidat socialdemòcrata, Olaf Scholz, com el seu rival conservador, Armin Laschet, han declarat la disposició a intentar formar una coalició de govern i coincideixen a situar el Nadal com a límit màxim per a l'acord. Fins llavors Angela Merkel continuarà liderant el país de manera interina, tot i haver deixat de ser diputada aquest diumenge.

Teòricament encara seria possible reeditar una gran coalició entre socialdemòcrates i conservadors, que comptaria amb una majoria suficient, però els primers moviments operen en sentit contrari.

Mentre Scholz (SPD) ja han manifestat la voluntat de negociar amb el Partit Liberal Demòcrata (FDP) i Els Verds un nou govern, Laschet (CDU) ha convocat les mateixes formacions a una "coalició de futur" contra un eventual govern socialdemòcrata. L'aliança, anomenada opció Jamaica pel color de les formacions (el negre dels cristianodemòcrates, el verd dels ecologistes i el groc del liberals), es va intentar aconseguir, sense èxit, després dels comicis generals de 2017.

També et pot interessar