L'esquerra i l'ultradreta es disputaran la presidència de Xile en segona volta el 19 de desembre
Els candidats de les formacions més als extrems de l'arc polític despunten en un país polaritzat que ha deixat fora de la contesa els partits tradicionals de centreesquerra i centredreta
Amb l'ocàs dels partits tradicionals, els partits més extrems a dreta i a esquerra es jugaran la presidència del país en la segona volta de les eleccions. Amb el 98% dels vots escrutats, el candidat més conservador, José Antonio Kast, ha donat la sorpresa i ha sigut el més votat amb el 27,9% dels vots. Darrere d'ell ha quedat el diputat d'esquerres Gabriel Boric, que ha aconseguit el 25% dels vots.
Amb aquests resultats, tots dos candidats hauran de competir en segona volta el pròxim 19 de desembre i es coneixerà qui dels dos serà el successor de l'actual president, Sebastián Piñera.
Són els primers comicis generals després de l'onada de protestes de 2019, que van posar contra les cordes la institucionalitat xilena i van sumir al país en una convulsió política que, amb els resultats d'aquest diumenge, sembla estar lluny de desaparéixer.
Les enquestes feia setmanes que anticipaven l'ascens de Kast, però quasi cap el col·locava per damunt de Boric. Tots dos integren formacions de recent creació i és la primera vegada des del retorn a la democràcia que els partits tradicionals de centreesquerra i centredreta es queden fora de la contesa.
Llibertari en l'econòmic i ultraconservador en el social, amb dures postures contra l'avortament o el matrimoni igualitari, el candidat presidencial del Partit Republicà, José Antonio Kast, no vol que li posen l'etiqueta d'extrema dreta, però és complaent amb la dictadura d'Augusto Pinochet (1973-1990) i seguidor de l'estatunidenc Donald Trump i el brasiler Jair Bolsonaro.
"Xile mereix pau i llibertat", ha dit davant centenars de simpatitzants després de conéixer els resultats i donar les "gràcies a Déu". La promesa d'aplicar mà dura contra la creixent violència o construir una franja per a frenar la migració il·legal al nord expliquen part de l'èxit de l'advocat catòlic.
"Hui hem rebut un mandat i una responsabilitat que és tremenda, liderar un disputa per la democràcia, per la inclusió, per la justícia i pel respecte a la dignitat de tots", ha indicat per la seua part el candidat pel Frente Amplio, Gabriel Boric, a Santiago.
Parisi, tercer en una campanya virtual
Franco Parisi, un polèmic economista liberal que resideix als Estats Units, ha sigut el fenomen més inesperat de la votació, en la qual s'ha imposat com el tercer favorit amb quasi un 13% de suport. Malgrat que fa més d'un any que no xafa Xile, va fer campanya a través de Youtube i Facebook i no va participar en els grans debats televisius, aquest professor d'universitat va aconseguir batre tots els pronòstics i va superar als candidats de les dues grans coalicions tradicionals.
La nova Constitució
Xile va decidir per quasi un 80% l'octubre de 2020 canviar l'actual Constitució heretada de la dictadura i criticada per ser l'origen de les desigualtats del país per a fomentar la privatització de serveis bàsics. Des de juliol, una convenció integrada en la seua majoria per ciutadans independents i de tendència progressista es troba redactant la nova Carta Magna, que haurà de ser sotmesa a referèndum el 2022 per a la seua entrada en vigor.
Mentre Boric és un dels principals defensors del procés constituent, Kast es va oposar al canvi en el plebiscit i a vegades ha atacat la convenció.
Les eleccions han mostrat les dues ànimes que conviuen a Xile. El futur president encapçalarà el govern més esquerrà des de Salvador Allende (1970-1973) o el més dretà des d'Augusto Pinochet (1973-1990).
