Robert Francis Prevost és el 267é pontífex romà, amb el nom de Lleó XIV

El nou cap de l’Església catòlica és Robert Francis Prevost Martínez, que ha escollit el nom pontifici de Lleó XIV. El cardenal Dominique Mamberti ha sigut la veu encarregada de comunicar-li al món qui era el 267é pontífex romà, després que el fumeral de la Capella Sixtina ha llançat la fumata blanca a les 18:08 hores. Des del balcó central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, s’ha adreçat als més de 40.000 fidels congregats a la plaça per a anunciar la notícia. 

Abans d’eixir al balcó, el nou papa ha passat per la sagristia de la Capella Sixtina, coneguda com la Sala de les Llàgrimes, on l'esperaven tres vestits papals, cada un d'una talla. En esta habitació, segons la tradició, el cap de l'Església catòlica pot expressar el nerviosisme amb el plor. Després, amb la indumentària papal, el nou pontífex ha eixit al balcó de la basílica de Sant Pere per a donar la benedicció urbi et orbi.

Les portes de la Capella Sixtina es van tancar per primera vegada este dimecres de vesprada i els 133 cardenals han aconseguit el consens necessari en una quarta votació.

Qui és Lleó XIV, el nou papa de l'Església catòlica?

Nascut a Chicago, és el primer estatunidenc i el primer agustí que esdevé papa en la història de l'Església catòlica. Té 69 anys, que el fan un dels summes pontífexs més joves de la història. D'ascendència espanyola, posseeix la doble nacionalitat estatunidenca i peruana. Esta última la va obtindre el 2015, després d'haver passat gran part de la seua vida religiosa al país andí.

Llicenciat en Matemàtiques, ha dedicat la vida a l’Església. De fet, va passar molts anys de missioner al Perú, on ha tingut un paper molt actiu en nombroses crisis polítiques que han assolat el país. De fet, durant el primer discurs des del balcó de la plaça de Sant Pere del Vaticà, s'ha adreçat a la seua congregació, de la diòcesi peruana de Chiclayo, parlant en espanyol.

De perfil discret i de poques paraules, és conegut per compartir amb el papa Francesc la preocupació pel medi ambient, la pobresa i les persones migrants. Defensa que l’Església s’acoste als més necessitats i no que es quede esperant als despatxos. A més, és partidari de donar la comunió als catòlics divorciats. 

Per contra, no és partidari de l’ordenació de les dones. Fins ara tampoc ha donat suport a l’acostament al col·lectiu LGTBI. L'han acusat de no haver fet prou per a investigar els casos d’abusos sexuals de l’Església al Perú, uns casos que precisament han cobrat importància mediàtica dos dies abans del conclave, quan alguns periodistes han recordat els fets, després d'obtindre al respecte informació reservada de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. 

Robert Francis Prevost, ara Lleó XIV, no ha negat mai els fets, però sí que s’ha queixat de les filtracions, argumentant que no s’ha respectat la voluntat de les víctimes de mantindre’s en l’anonimat.

"Ser un sol poble, sempre en pau"

El nou papa s'ha adreçat als 1.600 milions de catòlics del món donant les gràcies al papa Francesc i resant per la pau. "Volem ser una Església sinodal", ha anunciat. Lleó XIV ha demanat "construir ponts amb el diàleg", per a portar a tots "a ser un sol poble, sempre en pau". Als cardenals que l'han elegit els ha instat a "caminar" al seu costat "com una Església unida", buscant "treballar com a homes i dones fidels a Jesucrist, sense por d'anunciar l'Evangeli". També ha compartit el desig de "ser una Església missionera, que construeix ponts i el diàleg, sempre oberts a rebre tots els qui necessiten la nostra caritat i la nostra presència", ha afegit.

L'anterior papa Lleó va ser el cardenal romà Vincenzo Gioacchino Pecci, com a 256è summe pontífex, el mandat del qual va abastar del 20 de febrer del 1878 al 20 juliol del 1903. Lleó XIII era conegut per l'acostament a les esglésies ortodoxa i anglicana, un papa que va estrényer llaços amb els catòlics americans.