Un mes de protestes a Xile
L'esclat social ha deixat almenys 23 morts i 2.381 ferits hospitalitzats.
Milers de persones han tornat a eixir als carrers per a celebrar el primer mes de l'esclat social més greu de la democràcia xilena. Mostren la seua desconfiança tant amb l'agenda social anunciada pel govern xilé com amb l'acord parlamentari sobre una nova constitució.
La plaça d’Itàlia, la zona zero de les revoltes i que els manifestants anomenen “plaça de la dignitat”, ha tornat a ser epicentre d'una gran concentració que ha transcorregut de manera pacífica. No obstant això, hi ha hagut alguns incidents aïllats entre joves i forces de seguretat.
El que va començar sent una crida dels universitaris xilens a colar-se en el metro de Santiago per a protestar contra l'augment de la tarifa es va convertir en una revolta social sense comparació en les últimes tres dècades, que no té líders identificats i que clama per un model econòmic més just.
L'esclat social ha deixat almenys 23 morts -cinc d'ells presumptament a les mans d'agents- i 2.381 ferits hospitalitzats, dels quals 222 tenen greus lesions oculars, segons l'últim informe de l'estatal Institut Nacional de Drets Humans.
Per la seua banda, la policia xilena diu que s'han registrat més de 15.000 detencions des del 18 d'octubre, de les quals 4.000 corresponen a saquejos.
