José Andrés: "La de Gaza no sembla una guerra contra el terrorisme, sinó contra la humanitat"

El fundador de l'ONG World Central Kitchen demana una investigació independent sobre l'atac israelià que ha matat set dels seus cooperants quan es desplaçaven en vehicles clarament identificats en una zona segura sota control de l'exèrcit

Extracte de l'entrevista a Reuters del fundador de World Central Kitchen, el xef José Andrés / Reuters

L'ONG World Central Kitchen (WCK), fundada pel xef espanyol José Andrés demana una investigació independent sobre l'atac israelià que ha matat set dels seus cooperants en la franja de Gaza. Vol que s'esclarisca si els atacs "es van dur a terme intencionalment o si van violar d'alguna manera el dret internacional", segons ha explicat en un missatge en X, on informa que s'ha apel·lat al suport dels governs d'Austràlia, el Canadà, els Estats Units, Polònia i el Regne Unit.

El comunicat concreta les manifestacions del fundador de l'organització sense ànim de lucre, el xef espanyol José Andrés, en el curs d'una llarga entrevista a l'agència Reuters. Andrés parla "d'atacs dirigits sistemàticament cotxe a cotxe", vehicles clarament identificats que operaven en una "mena de zona segura" sota control de l'exèrcit d'Israel, que havia sigut informada per l'ONG dels seus moviments. "La ruta era clara, la comunicació era clara. Hem de saber la veritat —ha explicat el xef— hem tindre una investigació neutral de militars retirats, de jutges retirats, on la veritable naturalesa dels fets ha de ser coneguda per tots".

De moment, des de la Casa Blanca s'assegura que dimecres a la nit, en el curs d'una conversa telefònica, el secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, ha demanat al seu homòleg israelià, Yoav Gallant una investigació "ràpida i transparent" sobre l'atac perquè els responsables "rendisquen comptes".

A Andrés, que ha recordat que Israel ha matat 200 treballadors humanitaris en el curs de l'ofensiva militar a Gaza, no el convencen les explicacions de l'exèrcit ni del primer ministre, Benjamin Netanyahu, a qui ha acusat d'usar la fam com a arma de guerra, en línia amb les acusacions de l'ONU. Considera que l'operació a Gaza "ja no és una guerra contra el terrorisme; sembla que és una guerra contra la mateixa humanitat", per la destrucció d'edificis, hospitals i escoles o la mort massiva de xiquets. Però també, per la crisi alimentària, que ha causat l'operació. "Mai m'imaginaria que una pel·lícula com Els jocs de la fam seria el que ara mateix està passant a Gaza, un autèntic joc de la fam", ha denunciat.

Mai m'imaginaria que una pel·lícula com 'Els jocs de la fam' es podria desenvolupar a Gaza

L'empresari i cooperant ha fet aquestes manifestacions després de conversar per telèfon amb el president dels EUA, Joe Biden, que considera que podria fer "molt més" per a posar fi en el conflicte. "Això s'ha d'acabar. I això només pot acabar amb una telefonada, per una sola persona. L'alto el foc que pot donar l'oportunitat de no morir a més ostatges ni civils" ha raonat José Andrés, que ha assenyalat la clara contradicció entre la tasca humanitària a Gaza que patrocina Washington i el subministrament constant d'armes a Israel que fa en paral·lel.

Això s'ha d'acabar. I això només pot acabar amb una trucada telefònica, per una sola persona (...) Els EUA han de fer més i enviar un missatge clar a Israel

"Crec que els Estats Units han de fer més, dir, enviar a Israel un missatge molt clar. Amèrica pot estar al costat d'Israel, pot estar al costat del dret d'Israel a defensar les seues fronteres i a defensar-se. Però no crec que els Estats Units i el món puguen donar suport a Israel només matant civils o deixant-los morir de fam. Crec que això és, això és una lluita per la humanitat. I aquesta és una lluita que tots hem de guanyar en nom de la gent que està patint ara mateix, en nom dels ostatges que estan patint ara", ha manifestat.

Mentrestant, a la Franja Gaza, l'exèrcit israelià continua bombardejant la població civil. Durant aquesta nit han mort almenys huit persones a Rafah, entre elles tres menors. També hi ha hagut bombardejos aeris i d'artilleria a Deir el-Balah, al centre de la Franja. Els bombardejos israelians han almenys 62 morts i 91 ferits en les últimes hores, segons les últimes xifres publicades pel Ministeri de Sanitat gazià, controlat per Hamas. Així, la xifra total de morts arriba ja a 33.037 i la de ferits a 75.668, la majoria dels quals són xiquets i dones, després de quasi sis mesos d'ofensiva de Tel-Aviv a l'enclavament palestí, en resposta a l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, amb el resultat de 1.200 morts i 240 ostatges. S'estima que almenys 8.000 persones seguixen sota els enderrocs a Gaza.

També et pot interessar

stats