El govern ultra de Netanyahu vol promoure que la població civil s'arme per a combatre l'escalada de violència a Israel
El gabinet de seguretat acorda noves mesures repressives contra els palestins implicats en els atemptats recents a Jerusalem
El govern d'Israel, el més dretà de la història del país, ha respost amb mà dura arran de l'escalada de violència que ha patit el país fa poc, amb quatre atemptats en només dos dies. El més mortífer va ser divendres, quan un jove palestí va matar a trets set persones a les portes d'una sinagoga a Jerusalem. El primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha comunicat aquest diumenge les noves mesures antiterroristes acordades pel gabinet de seguretat dins del pla d'actuació per a combatre el repunt de tensió.
Entre d'altres, s'endurirà el càstig per als palestins implicats en els atacs i les famílies, es desplegaran més tropes militars sobre el terreny per a reforçar la seguretat a Jerusalem i ciutats pròximes a Cisjordània i es facilitaran els tràmits perquè els civils puguen obtindre llicències d'armes. El ministre de Seguretat Nacional, l'ultranacionalista Itamar Ben-Gvir, ha defensat la mesura i la justifica perquè permetrà que la ciutadania israeliana puga defensar-se als carrers. Netanyahu, no obstant això, ha demanat que ningú no faça justícia pel seu compte.
A més, el govern d'Israel preveu impulsar un projecte de llei per a revocar la residència d'atacants palestins del Jerusalem Est ocupat. Els expulsaran a zones de Cisjordània amb autogovern de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP). L'executiu de Netanyahu també ha anunciat que aplicarà mesures perquè es puguen acomiadar treballadors "que han donat suport al terrorisme" sense necessitat que el despatxament es valide en una vista judicial, i que retirarà el dret a la seguretat social "als familiars de terroristes que donen suport al terrorisme". Finalment, ha avançat un pla per a "legislar la revocació dels seus documents d'identitat".
La coalició encapçalada per Netanyahu, que inclou partits d'ultradreta que exigeixen més mà dura i més contundència en vista del conflicte amb la població palestina, pretén impulsar totes aquestes mesures per a "enfortir la dissuasió perjudicant l'entorn immediat" dels atacants.
L'esclat de violència actual es va disparar dijous amb una batuda de l'exèrcit israelià en un camp de refugiats de Jenin, a Cisjordània, que va acabar amb la mort de deu palestins, alguns d'ells milicians. El va seguir la matança, perpetrada per un palestí divendres a la nit, en una sinagoga d'una colònia israeliana del Jerusalem Est ocupat, on va assassinar set israelians. L'endemà al matí també hi hagué un altre atac amb arma de foc per part d'un menor palestí de 13 anys que va ferir dos israelians a la Ciutat Santa.
Arran d'aquests atemptats, el govern d'Israel ha actuat ja per a enderrocar com més prompte millor la residència familiar de l'atacant palestí de divendres, que va morir poc després per trets de la policia. També ha anunciat que tancarà el domicili de la família del menor que va cometre l'altre atac. Això marca un canvi en la política antiterrorista israeliana: les forces de l'orde acostumen a enderrocar o precintar les cases de palestins que maten els seus nacionals, accions qualificades de càstig col·lectiu per grups pro drets humans. No obstant això, fins ara no precintava els habitatges d'autors d'atacs sense morts, com en l'últim cas. El grup islamista Hamàs ha condemnat totes aquestes accions, que considera part "d'una miserable política de càstig".
En paral·lel, les forces policials prossegueixen la investigació sobre l'atemptat de divendres a la sinagoga jueva. En un principi arrestaren més de quaranta palestins sospitosos d'estar involucrats en els fets, i ara com ara han allargat la detenció de cinc. Entre ells, la mare i l'oncle de l'atacant mort, ha concretat un portaveu del cos de seguretat.
