L'exèrcit d'Israel mata una desena de palestins a Cisjordània en la batuda més letal dels últims anys

El conflicte entre Israel i Palestina viu una nova escalada de violència des d'aquest dijous, una de les jornades més letals en anys en aquesta convulsa zona del Pròxim Orient. El règim liderat per Benjamin Netanyahu ha bombardejat la Franja de Gaza en acció com a represàlia pel llançament de diversos coets des de l'enclavament palestí que no han registrat danys ni víctimes. Aquesta acció tenia lloc l'endemà que deu palestins hagen perdut la vida a mans de l'exèrcit israelià durant una incursió en un camp de refugiats de Jenin, a Cisjordània.

"En resposta als atacs amb coets des de la Franja de Gaza, avions de combat de les Forces de Defensa d'Israel han atacat una base militar utilitzada per l'organització terrorista Hamàs", ha informat un portaveu de l'exèrcit israelià. Es tracta d'un centre subterrani de fabricació de coets en Maghazi, al centre la franja, sobre el qual han llançat almenys quinze bombes.

Israel considera el moviment islamista Hamàs "responsable de tota activitat terrorista que emane de la Franja de Gaza" i ha advertit que "s'enfrontarà a les conseqüències de les violacions de la seguretat contra Israel". El ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, ha cridat l'exèrcit a "estar preparat per a l'acció amb una varietat de mesures ofensives i objectius d'alt interés, en cas que siga necessari continuar actuant".

L'acarnissament de les hostilitats va començar dijous, quan tropes israelianes i agents de policia i d'intel·ligència van irrompre al camp de refugiats de Jenín, el principal focus de la resistència armada palestina a la Cisjordània ocupada per Israel. L'operació per a detindre membres de la Jihad Islàmica va acabar amb enfrontaments violents. Vora tres hores de combats i d'intercanvi de foc entre les tropes israelianes i els milicians palestins que es van saldar amb una desena de morts entre els residents al camp de refugiats. Hi ha una anciana entre les víctimes mortals i també s'han registrat vint ferits, dels quals quatre greus.

La batuda a Jenín és la més letal dels últims anys i ha sigut qualificada de "massacre" per l'Autoritat Nacional Palestina, que governa parcialment Cisjordània ocupada a través del partit Al-Fatah del president Mahmud Abbas. Aquest ha donat per finalitzada la coordinació amb Netanyahu en matèria de seguretat i ha fet una crida a totes les forces de l'Estat a una reunió d'emergència per a actuar junts contra l'agressió d'Israel.

En l'últim any, les milícies palestines a Gaza han llançat coets contra Israel en resposta a la mort o detenció dels seus membres a Cisjordània, però fins al moment, cap milícia s'ha atribuït l'atac d'aquesta matinada i que han sigut la metxa per als bombardejos posteriors d'Israel.

Després dels funerals de les víctimes mortals, han esclatat enfrontaments entre palestins i les forces d'Israel en diverses latituds de Cisjordània, que s'han saldat amb un mort més i almenys set ferits.

Els grups islamistes Hamàs i Jihad Islàmica han advertit des de Gaza amb una acció de represàlia ràpida davant de l'ocorregut a Jenín, per la qual cosa l'exèrcit israelià s'ha posat en alerta i ha reforçat les defenses entorn de Gaza. Les autoritats palestines sol·licitaran una reunió urgent del Consell de Seguretat de l'ONU, mentre els Estats Units han demanat "una desescalada i calma". Egipte, Qatar i les Nacions Unides —habituals mediadors entre Israel i els grups armats palestins— han advocat per evitar una escalada major.

L'any passat, 170 palestins —una part milicians, però també civils desarmats— van morir a Cisjordània en incidents amb Israel, el que va convertir el 2021 en l'any més violent en la zona des del 2006, després del final de la Segona Intifada. En el que portem del 2023, amb les d'aquest divendres, ja són trenta les víctimes mortals a Cisjordània, més d'una per dia de mitjana.

L'última vegada que es va disparar un coet des de Gaza cap a Israel va ser el 3 de gener, després de les amenaces de Hamàs de prendre represàlies contra el ministre de Seguretat Nacional israeliana, l'extremista antiàrab Itamar Ben Gvir, per visitar l'Esplanada de les Mesquites a Jerusalem, un lloc sagrat per a musulmans i jueus. El coet no va aconseguir travessar la frontera.