El forat negre supermassiu del centre de la Via Làctia va despertar fa 200 anys

Al centre de la Via Làctia hi ha un forat negre supermassiu, Sagitari A, que va eixir de la letargia espacial fa 200 anys per devorar gas i altres desfetes còsmiques que es trobaven prop. La revista Nature ha publicat aquest dimarts el descobriment, que ha sigut possible gràcies a l'arreplega de dades del telescopi IXPE de la NASA.

Sagitari A s’estima que és quatre milions de vegades més massiu que el Sol, però és molt menys lluminós que els forats negres observats a altres galàxies fins ara, fet que suggeriria que no ha absorbit activament material al seu voltant. Així i tot, les dades d’IXPE apunten que aquest enorme forat es va despertar a principis del segle XIX i que durant un any va engolir els objectes còsmics que transitaven prop. Després d’aquest període d’activitat, Sagitari A va tornar al seu estat de tranquil·litat, segons va explicar el Centre Nacional de la Investigació Científica (CNRS) a França.

A la Terra no es va percebre cap efecte, ja que el forat negre està situat a més de 25.000 anys de llum del planeta, però un ressò de raigs X emés fa uns 200 anys ha sigut captat ara.

Els astrònoms van usar dades d'IXPE, que van revelar una emissió de raigs X relativament recent procedent de gegantescos núvols de gas a la rodalia del forat. La major part dels núvols còmics són freds i foscos, per la qual cosa els seus raigs X haurien de ser febles, però en el cas de les pròximes a Sagitari A brillaven de forma molt lluminosa.

El pròxim objectiu de l'equip és repetir les observacions i determinar els mecanismes físics necessaris perquè un forat negre passe d'un estat de “somnolència” a un altre d'activitat.