L'extrema dreta liderarà el procés constituent a Xile després d'una victòria aclaparadora en les urnes
El Partit Republicà liderat per Kast, defensor de la constitució de l'era Pinochet, pilotarà l'òrgan que haurà d'elaborar la nova carta magna després d'obtindre el 35% dels vots
Tomb electoral a Xile. La ultradreta que representa el Partit Republicà s'ha proclamat guanyadora aquest diumenge en les eleccions constituents, que havien de designar els cinquanta consellers que redactaran la nova carta magna del país després de rebutjar la proposta del setembre passat. Ni els millors pronòstics auguraven uns resultats tan folgats per a la formació liderada per l'excandidat presidencial José Antonio Kast, a qui va derrotar el mandatari actual, Gabriel Boric, el 2021. El triomf contundent dels republicans, que obtenen 22 dels escons en joc —35,6% dels vots— i s'imposen a l'oficialisme de Boric, els permetrà agafar el timó en el procés per a elaborar el futur text constitucional que haurà de plebiscitar-se al setembre. Això, a pesar que defenen la vigència de la carta magna actual, redactada l'any 1980, en plena dictadura d'Augusto Pinochet.
"Hui podem respirar una mica més alleujats", ha declarat Kast, partidari acèrrim del model neoliberal instaurat per la dictadura militar (1973-1990). El Partit Republicà ha arrasat en la majoria de les setze regions de Xile, en els bastions tradicionals del sud, al nord i fins i tot ha aconseguit guanyar en feus governats per l'esquerra com la regió de Valparaíso.
L'aclaparador triomf de Kast canvia per complet l'equilibri de forces del nou Consell Constitucional davant de l'anterior convenció, dominada pel progressisme i una majoria de candidats independents. En segon lloc, ha quedat la llista Unitat per a Xile —28,3% dels sufragis—, integrada pels partits que formen la coalició oficialista (el Front Ampli del president Boric, el Partit Comunista i el Partit Socialista), mentre que la tercera posició se l'emporta la dreta tradicional, aglutinada en Xile Segur (21,2%) i en la qual s'inclouen UDI, Renovació Nacional i Evópoli. Amb aquest tauler electoral, l'extrema dreta i la dreta tradicional sumen juntes una majoria absoluta aclaparadora, amb més dels trenta escons necessaris per a aprovar les noves normes constitucionals sense necessitat de pactar amb l'esquerra i marcar el rumb així de la nova proposta de carta magna.
Després de conéixer els resultats, el president Boric ha demanat a l'ultradretà Partit Republicà "actuar amb saviesa i temprança". En Cadena Nacional, el mandatari progressista els ha instat a "no cometre els mateixos errors" del primer procés constitucional, dominat per l'esquerra i que va fracassar el setembre passat després del rebuig en plebiscit de la proposta de carta magna. "El procés anterior, ho hem de dir, va fracassar perquè no vam saber escoltar-nos entre els qui pensàvem diferent. Vull convidar des d'ara mateix al Partit Republicà a no cometre el mateix error que vam cometre nosaltres", ha indicat.
Els 22 escons obtinguts permetran a la formació liderada per Kast exercir el poder de veto en l'òrgan constitucional: "En aquest escenari el més probable és que la constitució que isca d'aquest procés no siga una constitució habilitant. És una garantia de l'statu quo i l'enfortiment de les opcions presidencials dels republicans", ha assenyalat a Efe la directora de la Facultat de Govern de la Universitat de Xile, Claudia Heiss. Siga com siga, el nou mapa polític deixa una situació molt paradoxal a Xile: quan la població acudisca al referèndum de desembre per a aprovar o rebutjar la nova proposta de carta magna, la tria serà entre la constitució pilotada per Kast o la de l'era Pinochet.
