Donald Trump, imputat per intentar revertir els resultats de les eleccions als Estats Units el 2020

L'expresident dels Estats Units Donald Trump (2017-2021) ha sigut imputat aquest dimarts amb quatre càrrecs per suposadament intentar revertir els resultats legítims de les eleccions de novembre de 2020, en les quals va perdre contra el demòcrata Joe Biden. Aquell episodi va culminar amb l'assalt violent al Capitoli, seu del poder legislatiu, el 6 de gener de 2021 per una horda de simpatitzants trumpistes que tractaven d'impedir que se certificara la victòria del nou president del país.

Segons un escrit judicial, un gran jurat de Washington ha acusat formalment l'empresari i candidat republicà de conspirar per a defraudar els Estats Units i per a obstruir un procediment oficial, així com d'obstruir i intentar obstruir un procés legal i de conspirar contra drets ciutadans. Està citat dijous a les quatre de la vesprada, hora local, per a comparéixer davant la jutgessa que li llegirà els càrrecs, Tanya Chutkan, del tribunal federal de districte de Washington.

"L'atac al Capitoli va ser un assalt sense precedents als fonaments de la democràcia i va ser provocat per les mentides de Trump", ha dit Jack Smith, el fiscal especial designat pel Departament de Justícia que investiga el cas. La resposta de l'expresident ha sigut l'habitual: l'insult a l'administració estatunidenca i al seu successor a la Casa Blanca, Joe Biden, a qui acusa de voler interferir en les pròximes eleccions presidencials del 2024. En un comunicat ha comparat les seues imputacions a les actuacions l'Alemanya nazi.

Amb aquesta nova imputació, la tercera per presumptes delictes penals en a penes quatre mesos, la carrera política de Donald Trump entra una altra vegada en territori desconegut. L'expresident ja arrossega dues causes més. A l'abril, un tribunal de Nova York va acusar-lo de 34 delictes de falsificació de registres comercials per uns pagaments irregulars a l'actriu porno Stormy Daniels durant la campanya presidencial del 2016 per a tapar una relació extramatrimonial, fets dels quals ell es va declarar no culpable. I al juny va haver de declarar davant d'un jutge de Miami per a donar explicacions, d'una banda, per presumptament haver-se quedat de manera il·legal documents de defensa nacional a la mansió que té a Mar-a-Lago (Florida) quan va deixar de ser president el 2021 i, d'una altra, per conspirar per a evitar que les autoritats els recuperaren.

En l'acusació per l'assalt al Capitoli, que consta de 45 pàgines, el jurat recorda que Trump va ser el 45 president dels Estats Units i el candidat per a la reelecció el 2020, però va perdre els comicis. "L'objectiu de la conspiració va ser revertir els resultats legítims de les eleccions presidencials de 2020 utilitzant a consciència consignes falses d'un frau per a obstruir la funció del govern federal de recol·lectar, comptar i certificar els resultats", explica el text.

Així mateix, l'acusen de difondre "mentides" per dir que un frau electoral el 2020 va determinar el resultat dels comicis i que ell havia guanyat: "Aquestes afirmacions van ser falses, l'acusat sabia que eren falses", apunta el text. En el document també s'assenyala que Trump, suposadament, va esforçar-se per a impugnar de manera legal el resultat de les eleccions —tot i que no ho va aconseguir—i va usar mètodes "il·legals" perquè no es comptaren vots emesos legalment per a capgirar el desenllaç.

Els quatre càrrecs contra Trump

L'escrit d'acusació descriu de la següent manera els delictes pels quals està imputat l'exmandatari:

1. Primer càrrec: conspiració per a defraudar els Estats Units. Per aquest delicte, el republicà podria afrontar una pena màxima de cinc anys. El gran jurat que l'ha imputat considera que va conspirar per a "alterar, obstruir i rebutjar" el funcionament del govern federal, a través de "la deshonestedat, el frau i la mentida" de diverses maneres. Assegura que ell i el seu equip eren conscients que feien "afirmacions falses" sobre el frau electoral per a aconseguir que legisladors estatals i funcionaris electorals revertiren "els resultats legítims" dels comicis presidencials.

"L'acusat va fomentar que funcionaris d'alguns estats ignoraren el vot popular, privaren del dret al vot a milions d'electors, rebutjaren votants legítims i promogueren que es verificaren vots d'electors il·legítims a favor de l'imputat", assenyala l'escrit. En aquest sentit, subratllen que Trump i els col·laboradors organitzaren llistes "fraudulentes" d'electors en set estats clau: Arizona, Geòrgia, Michigan, Nevada, Nou Mèxic, Pennsilvània i Wisconsin. Arran d'això, en la jornada electoral aquestes persones aparegueren per a emetre un vot a favor de Trump, descrit també com a "fraudulent" pel gran jurat, i que signaren certificats en els quals de manera "falsa" apareixien com a votants legítims.

2. Segon i tercer càrrec: conspiració per a obstruir un procediment oficial i intent de fer-ho. Són dos delictes molt similars i amb una pena màxima de presó de vint anys. Per a sostindre aquesta acusació, el gran jurat utilitza la mateixa evidència emprada en el primer càrrec i denúncia que entre el 12 de novembre de 2020 i el 7 de gener de 2021, l'endemà de l'assalt al Capitoli, Trump "va intentar impedir i va impedir de manera corrupta un procediment oficial, és a dir, la ratificació dels resultats electorals".

3. Quart càrrec: conspiració contra drets. S'aplica quan més de dues persones es posen d'acord per a agredir algú que exerceix els seus drets constitucionals. Té una pena màxima de deu anys de presó. El gran jurat sosté que l'expresident "va conspirar conscientment" amb altres persones per a "ferir, oprimir, amenaçar i intimidar persones que van exercir un dret garantit en la Constitució", en referència al dret al vot.

Favorit en la nominació republicana

Tot i els problemes judicials, Donald Trump és el clar favorit per a ser el candidat republicà en les eleccions presidencials de 2024. Està molt per davant en totes les enquestes del rival principal per a la nominació, el governador de Florida, Ron de Santis. Malgrat que és el primer exmandatari estatunidenc a afrontar acusacions penals, legalment res li impedeix presentar-se a les primàries republicanes del pròxim any ni concórrer als comicis generals. Pot ser candidat i tornar a la Casa Blanca fins i tot si el condemnen a presó i acaba entre reixes.