El crim de la viuda de la CAM es revisarà a Estrasburg
El fill de María del Carmen Martínez, assassinada de dos tirs al cap el 2016, porta al Tribunal Europeu de Drets Humans la sentència del cas Sala que absolia el cunyat, Miguel López
El fill de María del Carmen Martínez, la viuda de l'expresident de l'extinta Caixa del Mediterrani (CAM) assassinada a tirs el 2016 a Alacant, acudirà a Estrasburg per a buscar justícia pel crim de sa mare. Este dilluns s'ha sabut que la família ha elevat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) —també conegut com a Tribunal d'Estrasburg— la sentència judicial que absolia el cunyat i gendre de la víctima, Miguel López.
La mort de Martínez, dona del difunt banquer Vicente Sala, es va produir després de rebre dos tirs al cap el 9 de desembre del 2016 al rentacotxes d'un concessionari de la ciutat d'Alacant, aleshores propietat de la família Sala-Martínez i regentat per l'únic acusat pel crim.
Fonts jurídiques de l'entorn del primogènit de l'expresident de la CAM i l'assassinada, Vicente Sala Martínez, han assenyalat este dilluns a l'agència EFE que la demanda ja s'ha presentat a Estrasburg i que la iniciativa s'ha pres després que el Tribunal Constitucional anul·lara, l'octubre del 2025, la decisió del Suprem de revocar l'absolució de Miguel López i ordenar un nou juí.
L'alt tribunal havia anul·lat la sentència que absolia López —casat amb la filla menor de la víctima— dels delictes d'assassinat i tinença il·lícita d'armes, pels quals el fiscal demanava 24 anys de presó. Va ordenar repetir el juí en entendre que s'havia vulnerat el dret a la tutela judicial de l'acusació particular, que exercix precisament el fill de la difunta a través del bufet d'advocats Palacio Associats amb l'assessorament del penalista Francisco Ruiz Marco, en constatar dos infraccions procedimentals que van generar indefensió en l'acusació.
Després del juí celebrat el 2019, el jurat popular va arribar a un primer veredicte de culpabilitat (per set vots a dos), que la magistrada presidenta va rebutjar perquè, segons va dir, no s’argumentaven les raons jurídiques. Els ho va retornar i va ordenar-los que tornaren a redactar una nova versió del veredicte, que esta segona vegada va ser no culpable. L'acta d'aquell moment processal va ser destruïda per orde de la jutgessa, cosa que a parer de l'acusació particular va originar indefensió. De fet, pensen que tot açò va poder condicionar el jurat perquè canviara el sentit del vot.
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va ratificar esta sentència absolutòria, però posteriorment el Suprem la va anul·lar, amb l'esmentada interlocutòria d'ordenar celebrar un nou juí en entendre que les actuacions de la magistrada havien impedit el dret a un procés amb totes les garanties. No obstant això, un últim recurs de la defensa davant del Constitucional va fer que el tribunal de garanties concloguera en última instància que el Suprem vulnerava el dret a la tutela judicial efectiva de Miguel López, ja que l'argumentació per a sostindre que les anomalies havien generat una indefensió a l'acusació particular no resulta respectuosa amb la jurisprudència constitucional.
