El cas Sala va cridar l’atenció dels mitjans de comunicació des del primer moment. Tenia tots els ingredients per a ser notícia. I de portada. El crim de la viuda de la CAM va ser jutjat per un jurat popular. Nou ciutadans hagueren de decidir si Miguel López era culpable o no de l’assassinat de la seua sogra. En cas que s’equivocaren, un innocent podia passar 24 anys a la presó. Voldríeu vosaltres eixa responsabilitat? És possible que, en un cas com este, els membres del jurat perden de vista la presumpció d’innocència? Podem estar influenciats per tot el que s’haja dit i escrit? Estaven preparades estes persones per a decidir el futur de l’acusat?

Descobrirem que el treball d’un jurat popular no és tan senzill com ho sembla en la ficció.

Davant la negativa de l’acusat, Miguel López, a declarar, el tribunal popular va escoltar els 95 testimonis del juí. Una de les claus va ser determinar l’hora del crim, sobre la qual tres experts no aconseguiren posar-se d’acord. Com ho havien de fer nou ciutadans? Tot el món pot ser jurat popular? Sense proves d’ADN, sense rastre de pólvora, sense l’arma del crim, sense imatges ni testimonis de l’assassinat… el jurat popular arribà a un veredicte que no va ser el definitu. Per què? Què s’havia fet malament? Això va influir en el veredicte definitiu?

FEM ZOOM EN EL JUÍ DEL CAS SALA