Els colpistes del Níger tornen a tancar l'espai aeri i avisen que qualsevol acció militar tindrà "resposta immediata"
Acusen "una potència estrangera" de "planificar una guerra" contra el país en connivència amb la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental
La junta militar colpista de Níger ha tornat a tancar l'espai aeri del país africà des d'aquest mateix diumenge, coincidint amb el venciment a partir de la mitjanit de l'ultimàtum que la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental (Cedeao) els havia donat per a restaurar l'orde constitucional, amb l'amenaça d'una intervenció militar.
El passat 26 de juliol, un grup d'alts càrrecs militars va donar un colp d'estat per a deposar el president Mohamed Bazoum, cap del govern legítim eixit de la voluntat popular. Des d'aleshores el Níger, un país de 25 milions d'habitants considerat per la Unió Europea com l'últim soci d'Occident a la regió del Sahel, s'ha vist immers en una situació molt convulsa mentre creix la por que se sume als estats de la zona governats per juntes militars com ara Mali o Burkina Faso. La cúpula colpista no s'ha acoquinat davant de l'advertiment de la Cedeao, organisme format per quinze estats africans, i ha avisat que qualsevol acció militar per part dels membres al Níger tindrà "una resposta immediata i sense preavís" de l'exèrcit.
Durant la nit d'aquest diumenge, i amb l'espai aeri clausurat, la junta militar colpista ha emés fins a tres comunicats en què acusa "una potència estrangera" de preparar "una agressió" contra el Níger en coordinació amb la Cedeao. El coronel major Amadou Abdramane, que ha llegit els missatges en la televisió pública, ha assegurat que tenen "informacions concordants" sobre els preparatius de "les forces d'una potència estrangera" per a una agressió contra el país i "contra el seu poble" en coordinació amb la Cedeao i amb "grups armats terroristes". La junta no ha citat ni ha donat detalls sobre la potència estrangera a la qual es refereix.
En el mateix comunicat els colpistes acusen la Cedeao d'"estar a sou" d'aquesta potència estrangera i adverteixen contra "qualsevol ingerència en els assumptes interns del Níger" i de les "desastroses conseqüències d'aquesta aventura militar" sobre la seguretat, estabilitat i unitat de la regió. En aquest sentit, han denunciat que aquesta comunitat d'estats ha completat ja "la planificació de la guerra" i dos països d'Àfrica central han començat ja amb un predesplegament de les tropes al país intervingut.
Els militars del Níger han afirmat que l'exèrcit nacional "està disposat a defendre la integritat i honor" del país africà i han llançat una "vibrant crida" a la població jove per a "estar preparats per a defendre la pàtria".
La Cedeao, que va decretar sancions financeres i comercials contra el Níger, havia donat un ultimàtum que vencia a la mitjanit de diumenge als colpistes per a retornar al poder al president deposat sota l'amenaça d'una intervenció militar. Aquesta opció, però, divideix als països del continent africà i fins i tot als membres de la Cedeao. De moment, els governs de Nigèria, Benín, Costa d'Ivori i el Senegal han confirmat d'una manera clara la disponibilitat dels seus exèrcits per a intervindre en territori nigerí. En l'altre extrem, Mali i Burkina Faso, països pròxims a Moscou i governats per juntes militars, s'oposen a l'ús de la força i al·leguen que qualsevol intervenció al Níger equivaldria a una declaració de guerra també contra ells. També s'hi han manifestat en contra Guinea-Conakry, Algèria i el Txad.
Per part seua, França —antiga potència colonial que té una forta presència militar al Níger amb 1.500 militars desplegats en el marc d'acords signats en matèria de lluita contra el terrorisme— ha assegurat que "secunda amb fermesa i determinació" els esforços" de la Cedeao "per a fer fracassar" el colp militar del Níger.
