Carme Colomina: "Les xarxes socials són armes de 'distracció massiva' que ens mostren el que volem creure"

El conflicte d'Ucraïna és un dels primers que s'ha fet en plena era de la digitalització. Les xarxes socials i la informació (i la desinformació) que s'ha compartit a través d'elles ha jugat un paper fonamental en la percepció col·lectiva de la guerra amb Rússia. Arran de la publicació de l'informe "Amenaces híbrides, ordre vulnerable", À Punt Notícies ha entrevistat Carme Colomina, periodista i investigadora del Centre d'Afers Internacionals de Barcelona (CIDOB), sobre com s'està vivint i com s'està comunicant aquesta crisi.

Què són les amenaces híbrides?

Les amenaces híbrides són tàctiques convencionals, o no convencionals, que el que busquen és explotar les debilitats d'un altre país, d'un suposat enemic. Les amenaces híbrides reflecteixen que cada vegada la línia divisòria entre la guerra i la pau és més difosa. Aquestes s'utilitzen quan no hi ha una confrontació directa o quan no hi ha una guerra en actiu, és com si fora una guerra continuada de desgast.

Quines són les tàctiques que s'empren per a aquestes amenaces híbrides?

Pot haver-hi moltíssimes amenaces híbrides, perquè el que fan precisament és identificar vulnerabilitats preexistents allà on un país pot ser més fràgil: des de la desestabilització social intentant instrumentalitzar grups de la societat que siguen més febles fins a atacs a les infraestructures, per exemple, amb la inserció de virus informàtics en gestors del gas, de l'electricitat o d'una central nuclear.

Altres tàctiques són també els intents de desestabilització a través de la migració, sobretot als països on arriben els migrants. El ventall és molt ampli i el que reflecteix aquest ventall és que hi ha moltes maneres d'identificar com es pot influir en l'estabilitat d'un altre país.

En el conflicte de Rússia i Ucraïna podríem estar parlant directament de guerra hibrida?

El conflicte d'Ucraïna és l'exemple d'una guerra amb molt punts diferents. Hi ha una guerra clàssica, amb exèrcits, que està tenint lloc en el terreny; però també hi ha una guerra digital amb molts intents d'intentar hackejar els webs oficials del govern ucraïnés i en què les xarxes socials actuen com a factor de mobilització o de disrupció per a distreure o afectar la moral de l'enemic.

Fins i tot estem veient una de les grans tendències de les relacions internacionals, i és que és un conflicte on no només hi ha actors públics o estatals, sinó que també hi ha actors privats. Les grans plataformes tecnològiques són actors privats en aquest cas, ja siga perquè estan donant suport a les sancions internacionals o perquè estan compartint informació.

Què fa tan poderosa la desinformació en temps de guerra?

La desinformació ha existit sempre: els guanyadors de les guerres han controlat el relat. El gran factor de canvi en aquests moments és la digitalització, la gran capacitat de penetració que tenen les xarxes socials. Com que ens informem a través de les xarxes i el debat públic té lloc a Internet, aquest és un espai on som vulnerables perquè estem sotmesos a una allau de contradiccions, de versions oposades respecte al que passa. Açò el que fa és augmentar una mica la incredulitat, la desconfiança i alterar la nostra capacitat de discernir què és veritat i que no.

Dius que la guerra d'Ucraïna és la primera guerra viralitzada, per què?

Crec que n'hi ha hagudes altres abans com la guerra de Síria, però a la d'Ucraïna veiem clarament el paper de les xarxes socials, especialment de TikTok o Telegram, que a més, és una xarxa russa, però on s'informen tant els russos com els ucraïnesos.

La publicació The Washington Post va dir que aquesta era la guerra de TikTok, perquè només veient els vídeos que es van publicar de moviments de tropes i tancs es va poder fer un mapa de com estava escalant la invasió russa. Per tant, és veritat que les xarxes juguen un paper més actiu de la imatge i de la informació que rebem i, alhora, de la desinformació que rebem.

Quines són les armes de "distracció massiva"?

És la capacitat que tenen les xarxes per confondre i distraure. Ens creen una realitat a mida d'allò que ens volen transmetre o d'allò que l'algoritme pensa que nosaltres volem creure, i per això acabem exposats a tantes versions contradictòries.

Per a posar uns límits per a protegir els consumidors, la Unió Europa proposa en la Llei de serveis digitals limitar la propaganda política, els anuncis, la capacitat monopolística de les plataformes, i exigeix transparència en els algoritmes. Per tant, amb açò s'aclarirà una mica més l'ús de la xarxa i del control que es fa del contingut.

Està perdent Rússia la guerra híbrida respecte a Ucraïna?

Em costa molt dir qui està guanyant la guerra perquè Rússia és un actor molt potent. El que sí que comença a patir Rússia és una guerra en molts fronts, i fronts que probablement no havien calculat.

Primer va ser el militar, que pensaven que seria més ràpid del que està sent. Després el front digital, on el govern ucraïnés ha tingut moltes ajudes exteriors i, per tant, és una guerra bastant de tu a tu amb Rússia. I ara té un front intern per les protestes de les mobilitzacions forçades i aquell taló d'acer digital que havia construït Rússia a base de censura i de control dels grans mitjans comença a tenir esquerdes en la societat. A més, probablement, també té un front afegit, que és el dels aliats, que en un primer moment van dir que farien costat a Rússia, com la Xina i Índia, i comença a ser més crític.

És la nuclear una amenaça híbrida o normal?

És una amenaça que Putin està fent servir des de l'inici de la guerra. L'amenaça nuclear és la definitiva. Es pot pensar que Putin és un líder assetjat des de dins i des de fora i aquesta amenaça pot ser més imprevisible del que voldríem, però es fa molt difícil pensar que es puga creuar aquesta línia.

Aleshores, què podem esperar de Putin?

En aquests moments, té tants fronts oberts interns i externs que és l'escenari més imprevisible de tots. Si repassem la història dels canvis de poder al Kremlin, mai han estat pacífics. Però està aquesta incertesa afegida: on és el final de Putin, què el determinara i què ve després, que també és un interrogant enorme.