Beirut, un any després de l'explosió: una ciutat destrossada i un fatal accident encara sense resposta

Organitzacions humanitàries alerten que moltes cases i importants infraestructures de la capital del Líban estan encara sense reconstruir i que les famílies afectades necessiten ajuda per a viure

L'explosió al port de Beirut ha deixat una imatge desoladora
L'explosió al port de Beirut el 4 d'agost de 2020 va deixar una imatge desoladora / À Punt NTC

La fatídica explosió en el port de Beirut que va causar 215 morts a la capital libanesa compleix aquest dimecres el primer aniversari. Un accident de conseqüències fatals que va deixar a més una factura de vora 6.500 persones ferides, 300.000 desplaçades i una ciutat totalment destruïda amb danys incalculables en les infraestructures.

Un any després, la majoria dels habitatges que patiren destrosses estructurals estan encara sense reconstruir, igual que importants elements de la infraestructura pública que amenacen de provocar una crisi de deixalles sòlides si no són rehabilitats. Tampoc s'han aclarit les causes de la voladura ni s'ha condemnat els responsables, mentre que gran part de les famílies afectades encara necessita ajuda humanitària per a poder viure.

La investigació del sinistre es troba estancada i envoltada de les acusacions que planen sobre diversos polítics i alts càrrecs per estar suposadament obstruint-la. La Unió Europea ha tornat a demanar "resultats" a les autoritats libaneses, "sense més retards", i el president del país, Michel Aoun, ha criticat les figures que s'emparen en la immunitat o altres privilegis per a evitar que els interroguen sobre els fets.

Reconstrucció a mig gas

El 4 d'agost de 2020, centenars de tones de nitrat d'amoni emmagatzemats durant sis anys sense custodiar al port de la capital del Líban es van incendiar i poc després explotaren. L'esclat va sentir-se en tot Beirut i els suburbis. Segons estimacions de l'ONU, vora 9.700 edificis patiren danys o quedaren directament convertits en runes.

Passats dotze mesos, la reconstrucció de la ciutat avança encara a mig gas i marcada per l'agreujament de la crisi econòmica iniciada en 2019, una de les pitjors en tot el món en més de segle i mig. En les últimes setmanes, de fet, ha deixat el Líban sense quasi electricitat o combustible.

Segons l'últim informe del Sector Humanitari de Refugi, encapçalat per l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) i el Programa de l'ONU per als Assentaments Humans (ONU-Hàbitat), ja s'han rehabilitat quasi tots els habitatges amb desperfectes "menors", com ara vidres trencats o portes rebentades. Aquest tipus d'impacte es va registrar en immobles situats en un radi d'uns cinc quilòmetres des de l'epicentre de la tragèdia, va explicar al febrer el cap de la Unitat de Planificació Urbana i Disseny d'ONU-Hàbitat al Líban, Elie Mansour.

No obstant això, el procés de reconstrucció de les residències que patiren danys estructurals, catalogats com a "greus", ha sigut "molt lent" i només prop d'un 10% dels 1.093 edificis amb aquestes característiques avaluats en aquest radi han sigut rehabilitats, precisava l'expert.

D'altra banda, les agències de l'ONU, les ONG i la societat civil han rehabilitat diversos col·legis, hospitals, clíniques i altres infraestructures, entre les quals hi ha els edificis patrimonials que es van emportar la pitjor part.

Crisi de fem i amiant en plena ciutat

En el pla de les infraestructures públiques, els danys a la xarxa d'aigua van ser "mínims", però no va ocórrer el mateix amb el sistema de clavegueram, perquè l'ona expansiva de l'explosió també es va propagar per sota terra i va rebentar les canonades. "Des d'aleshores ningú ha dut a terme cap sondeig, cap avaluació, ningú ha obert els embornals per a veure què va passar en la xarxa", afirma el cap de la unitat d'ONU-Hàbitat, que considera un "miracle" que no es registraren inundacions el passat hivern.

A l'expert el preocupa especialment la rehabilitació de dos punts de classificació i reciclatge de residus que "s'ocupaven de la meitat de les deixalles sòlides de Beirut". Sense aquestes instal·lacions, quasi tots els residus que produeix l'urbs acaben en abocadors, pròxims a la saturació i amb poques possibilitats d'expansió, en un país que ja ha patit en el passat seriosos problemes pel maneig del fem produït. "Estem a les portes d'una crisi de deixalles sòlides si no es mamprenen accions per a rehabilitar les instal·lacions de classificació", ha alertat Mansour.

Les tones i tones d'enderrocs que va generar l'explosió han empitjorat encara més el problema dels residus i en alguns casos aquestes restes suposen fins i tot un perill per a la salut pública. Segons l'expert de Nacions Unides, la majoria de les cases antigues de Beirut té làmines corrugades en el sostre i canonades per a l'aigua de pluja fabricades amb un material que contenia amiant, un component que pot causar càncer si s'inhala. Diversos punts designats a la ciutat per a l'emmagatzematge dels enderrocs contenen en l'actualitat deixalles contaminades amb amiant, ha reconegut Mansour.

També et pot interessar