Cara i creu dels preus en 2023: electricitat i gas més barats, però l'alimentació pels núvols
L'oli d'oliva es corona com el producte que més s'ha disparat en els supermercats (+53,8%) en un any en què la inflació s'acarnissa especialment amb la cistella de la compra i dona treva a la llum i el subministrament energètic
La Comunitat Valenciana i el conjunt de l'Estat estan des de fa més de dos anys immersos en una espiral inflacionista de magnituds inèdites en dècades que va agafar embranzida arran de l'esclat de la invasió russa a Ucraïna el febrer del 2022. El conflicte a l'est d'Europa va catapultar els preus a llindars que en el territori quasi fregaren l'11% d'increment interanual en el pic màxim de la crisi, l'estiu de l'any passat. Enguany el cost de la vida ha seguit progressivament a l'alça i l'índex de preus al consum (IPC) tancarà 2023 en el 3,5% en taxa general, tres dècimes per damunt de la mitjana espanyola. Fa just dotze mesos el percentatge era de quasi el doble —6,7%—, fet que evidencia com, després de mesos de fluctuacions brusques entrem, a poc a poc, en un escenari tendent a l'estabilització. Al llarg de l'any els preus han moderat les crescudes, però continuen avançant de manera sostinguda i l'IPC valencià encadena 35 mesos en positiu, des de gener del 2021. El paràmetre amb què acabem l'any se situa encara lluny del llindar del 2% que recomanen entitats com el Banc Central Europeu, encarregat de garantir l'estabilitat de preus en la zona euro.
L'índex que publica mensualment l'Institut Nacional d'Estadística (INE) permet seguir de prop l'evolució del cost de la vida per a la ciutadania. Arreplega xifres relatives a desenes de productes que componen la cistella de la compra a escala estatal, i també per a l'àmbit autonòmic i provincial —però amb menys nivell de detall—. Amb totes aquestes dades —a falta de les relatives a desembre, que eixiran a mitjan gener— hem volgut fer una radiografia per a observar com s'han comportat els preus enguany. En un primer colp d'ull veiem que de les fins a 199 subclasses de béns i serveis que estudia l'ens, només una trentena tanquen 2023 en negatiu: és a dir, que ens ixen més barats ara que al gener. Principalment, es tracta de fonts energètiques com l'electricitat o el gas. La resta ha experimentat pujades en el preu, amb vencedors clars en el rànquing: paguem més sobretot per menjar, siga a casa o en restaurants, i per fer turisme en el territori nacional.
L'oli d'oliva, l'"or líquid"
Hi ha un producte que al llarg del 2023 té l'honor (dubtós) de ser el que més s'ha encarit enguany, i a molta distància de la resta: l'oli d'oliva. Durant els dos últims exercicis ja havia patit augments de preu notables, però és que sols des de gener l'escalada ha sigut vertiginosa, del 53,8%. Per assimilar la transcendència del percentatge, significa que la quantitat que aleshores ens costava 10 euros ara ens ix a 15,38, xifra impensable fa un any.
El sector agrícola i les veus expertes apunten a l'escassetat hídrica i a l'elevat cost dels fertilitzants com els principals causants que a aquest tipus d'oli s'haja posat pels núvols i denuncien una proliferació de robatoris en els camps. "La sequera ha afectat enormement el preu d'aquest tipus de productes. Si hi ha poca producció pels efectes climatològics, lògicament s'encareixen. Per això la producció d'enguany d'oli d'oliva és molt més cara que l'any passat", explica en declaracions a À Punt el catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València Santiago Carbó. Els imports inassumibles de productes com el verge extra han incentivat la demanda d'altres alternatives més econòmiques, com ara l'oli de gira-sol, el de soja, palma, coco, ametla o el de llavors. De fet, i en contrast amb el d'oliva, enguany la resta d'olis comestibles s'han abaratit un 28,3%.
Alimentació i begudes no alcohòliques
Durant 2023, la inflació s'ha acarnissat especialment amb la cistella de la compra i, per això, anar al supermercat ha sigut una de les activitats que més estralls ha fet en les butxaques de les famílies. Frenar la imparable pujada dels preus d'aliments i begudes no alcohòliques ha sigut tot un desafiament per al govern espanyol, que a pesar d'haver rebaixat o directament llevat l'IVA als més bàsics no ha aconseguit domar-los del tot: a la Comunitat Valenciana encara s'han encarit enguany un 7,3% (aliments) i 6,3% (begudes). És cert que els percentatges s'han desunflat a la meitat en comparació amb desembre del 2022, però no acaben de donar treva i encara estan lluny del que seria aconsellable.
Carbó, que també és investigador en Funcas i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), subratlla com la volatilitat que pateixen aquest tipus de productes fan que els preus siguen més inestables i, com a conseqüència, estiguen subjectes a encariments o abaratiments de sobte per la conjuntura que els envolta. El primer envit de la guerra d'Ucraïna en el sector agroalimentari va arribar pel comportament dels cereals, ja que aquest país de l'est és un exportador molt important. I des d'ací, tot repercuteix en cadena a la resta d'aliments, perquè "qualsevol problema en la cadena de subministrament de productes que procedeixen de zones en conflicte o amb incertesa es reflecteix de seguida en els preus", afirma l'economista. Remarca que a pesar que l'impacte inicial de la guerra a Ucraïna va preocupar molt els experts, finalment "no ha tingut una continuïtat tan greu" com esperaven.
A més de l'oli d'oliva, enguany destaquen altres aliments amb una inflació de dos dígits. El nivell de detall que ofereixen les dades territorialitzades de l'INE apunten que a la Comunitat Valenciana les pujades més desorbitades des de gener les pateixen l'oli i els greixos (+33,5%), la fruita fresca (+21,3%), la carn de porc (+12,8%) i els llegums i hortalisses fresques (+12,4%). A escala estatal, destaca també l'encariment dels productes de confiteria, els gelats, els sucs, el peix i el marisc, les salses o les creïlles, tots per damunt del 10%. En canvi, la llet, el iogurt, la farina i altres cereals i les pastes alimentoses i el cuscús són, junt amb els olis comestibles alternatius al d'oliva, els únics aliments que ara estan més barats en les prestatgeries.
Restauració i viatges
La importància del sector turístic a les comarques valencianes converteix els béns i serveis que involucra en ítems que cal seguir amb interés. El 2023, la restauració i l'hoteleria ha sigut, després de l'alimentació, el segon grup més inflacionari de l'economia autonòmica, amb una espenta general del 6,1% en el preu. En taxa interanual s'observa cert estancament del percentatge, que durant tot l'exercici ha ballat entre un 8,4% i un 6,8%, sense baixar d'aquest llindar. Enguany eixir a dinar fora de casa o viatjar, especialment pel territori espanyol, ens ha eixit més car que el 2022. Les bones dades d'ocupació de l'estiu o l'últim pont de desembre evidencien com, tot i això, l'increment del preu no sembla haver passat factura al sector, que celebra un exercici molt positiu i per damunt de les expectatives. "La demanda per l'oci, els paquets turístics, els hotels i la restauració local, tant domèstica com estrangera, està sent molt intensa després de la pandèmia i això és el que manté un encariment continu del preu", assenyala Carbó.
En termes més concrets, hem pagat un 11,6% més per allotjar-nos en hotels, hostals o pensions, i un 5,7% més per anar a centres vacacionals, càmpings o albergs. Els paquets turístics nacionals són un 4,4% més cars, i l'única excepció a aquesta tònica ascendent la trobem en els paquets turístics internacionals, que s'abarateixen un -11,6%. També els locals de restauració són víctimes de la dinàmica inflacionària, encara que amb repunts més suaus: un 4,8% en el cas de restaurants, cafés i sales de ball, i un 6% en els serveis de menjar ràpid.
El transport, a l'alça pels combustibles
És la tercera categoria de l'IPC valencià que més avança enguany (+5,3%). Fonamentalment, ocorre per l'evolució dels carburants, que a pesar d'encadenar dos mesos consecutius abaratint-ne el preu —la gasolina 95 està en mínims anuals— encara se'n ressenten pel repunt notable que patiren a l'estiu, una època amb molt de moviment i trànsit a les carreteres. En balanç anual, repostar ara mateix és més car que al gener. Concretament, els conductors han d'abonar un 14,3% més per omplir el depòsit de gasolina i un 7,5% més pel gasoil.
El catedràtic Santiago Carbó recorda que aquesta tònica en els combustibles fòssils respon, sobretot, a la supressió de les ajudes estatals que subvencionaven cada litre amb vint cèntims i destaca com, a pesar que els usuaris han hagut de sufragar de la butxaca les quanties íntegres dels assortidors, el preu del petroli ha respost millor del que s'esperava i, ni les decisions de l'OPEP de retallar-ne la producció ni el recent conflicte entre Gaza i Israel que ha sacsejat el Pròxim Orient s'ha traslladat de manera "dramàtica". "El comportament de l'energia no ha causat el problema que temíem inicialment, i això que 2023 ha sigut un any de retirada d'ajudes", ha insistit.
A la Comunitat Valenciana, el transport privat és el que pateix un encariment més accentuat (6,1%), que contrasta amb les davallades del públic urbà (-6,3%) i interurbà (-2,5%). A escala estatal, àmbit en què l'INE desglossa les dades amb molt més detall, destaca l'abaratiment del transport combinat de passatgers, l'autobús, metro i tramvia i els vols nacionals. Per contra, els passatges en trajectes aeris internacionals i el transport en taxi o vehicle llogat augmenten el preu. Pel que fa al mercat de l'automòbil és cridaner l'increment durant l'any del segment de segona mà (+8,3%), mentre que els nous es mantenen en una taxa d'inflació quasi neutra i han variat molt poc el preu.
Begudes alcohòliques i tabac
A la Comunitat Valenciana, aquest conjunt de productes acabarà l'any més d'un punt per damunt de la taxa d'inflació general. Durant 2023 el preu de les begudes alcohòliques ha repuntat un 8,2%, cosa que els situa com un dels grups més inflacionaris del territori aquest exercici. En concret, les cerveses, les begudes espirituoses i els licors s'encariren en una forqueta del 8,8% al 6,9%, mentre que en el cas del vi de raïm ho fa en un 5,8%. Més moderada és la pujada del tabac (1,9%). Desglossat per tipus, els puros costen ara un 4,6% més que al principi d'any, i els cigarrets un 1,3% més.
Vestit i calcer
A pesar que durant pràcticament tot el 2023 s'han mantingut en negatiu, el fort repunt de novembre ha capgirat la tònica d'estabilització de preus i els ha espentat fins a un 4,1% enguany en el territori valencià, just abans de la campanya de les rebaixes d'hivern. Les peces de vestir per a dones i homes acaben l'exercici amb una inflació al voltant del 5%, mentre que l'avanç en la roba per a xiquets i bebés és mes suau i es queda en l'1,8%. Igualment moderada és la tònica alcista en el calcer, amb el dels infants com el que més va pujar el preu des de gener.
Vivenda i energia
És l'única categoria de l'IPC valencià que arriba al final del 2023 en negatiu (-7,5%) i que, a més, ha mantingut un descens sostingut al llarg de tot l'any. La davallada, que se suma a l'experimentada l'exercici anterior, evidencia una relaxació dels preus sobretot gràcies a l'abaratiment dels subministraments energètics com la llum i el gas, de més del 19%. Un comportament que reflecteix l'efectivitat d'una de les mesures estrela impulsades pel govern espanyol en el marc de la Unió Europea, l'anomenada excepció ibèrica.
Enguany, per tant, ens ha eixit més rendible encendre la calefacció a casa, posar l'aire condicionat o usar electrodomèstics com llavadores o el forn. El mateix passa amb els hidrocarburs liquats, per exemple el butà o el propà, que retrocedeixen per damunt del 21%. En clau valenciana, l'estadística arreplega un descens del 16,2% en la calefacció, l'enllumenat i la distribució d'aigua.
El mercat immobiliari valencià registra també una acceleració de preus el 2023, del 5,1% segons les dades corresponents al tercer trimestre. La vivenda nova és la que més es dispara, quasi el triple que la de segona mà (11,7% enfront del 3,8%). Els increments se suavitzen en el cas del lloguer i es queden en un 2,4%.
Dinàmica semblant per al 2024
A trets generals, les veus expertes indiquen que enguany ens hem endinsat en un context de moderació de la inflació que trascendeix l'àmbit autonòmic i nacional i es replica a tot el món. "L'economia ha començat a afeblir-se i això està ajudant perquè hi haja menys demanda i, per tant, que els preus no pugen tant", aclareix l'economista Santiago Carbó, que vaticina que el 2024 encara veurem repunts puntuals en els preus deguts, fonamentalment, al fet que continuaran retirant-se ajudes estatals que han abaratit el cost de l'energia, per exemple als transportistes. "També caldrà parar atenció a l'evolució del mercat dels combustibles fòssils, que enguany no s'han encarit tant com esperàvem i, al final, marquen la pauta", ha afegit. Així mateix, l'expert creu que l'any que ve l'alimentació i els serveis d'hoteleria i turisme seran els que continuaran espentant a l'alça la inflació, tot i que de manera més continguda. Els ulls estan posats ja en 2025, quan s'espera que l'escenari torne a encarrilar-se dins de la senda desitjable del 2% d'inflació.