Una trentena de municipis reclamen a la Generalitat més autonomia en matèria d'energies renovables
S'adhereixen a una moció impulsada per 70 entitats locals que demana retirar diversos articles de la normativa autonòmica en considerar que "vulneren" les competències dels ajuntaments
Una trentena d'ajuntaments valencians han aprovat una moció en què reclamen al Consell que respecte l'autonomia municipal en matèria de regulació urbana i gestió d'energies renovables. La iniciativa naix de la mà de la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, que aglutina més de 70 entitats locals i ha impulsat en estos mesos una campanya per diverses poblacions en què presentava una proposta per a demanar la retirada de diversos articles de la legislació autonòmica. El motiu: considera que "vulneren" les competències locals d’ordenació del territori, concretament del sòl no urbanitzable comú i protegit.
Segons ha informat la plataforma en un comunicat, més de trenta municipis governats per partits diferents i en les tres províncies valencianes han tirat avant la moció als consistoris. En la llista trobem Elda, Onil, Biar, Salines o Villena a les comarques d’Alacant; Caudiel, Viver, la Vall d’Alba, les Coves de Vinromà, Morella o Cinctorres a Castelló; i l’Alcúdia de Crespins, Moixent, Xest, Montserrat o Torís a les de València. "Més enllà del color del partit de govern hi ha municipis, tant del PP com del PSPV, que veuen coherent la defensa dels termes municipals i de conservar la capacitat de decisió en l’ordenació sobre el sòl no urbanitzable que els atorga l’autonomia municipal", assenyala la coordinadora.
El text aprovat fa referència als decrets llei 14/2020 i 1/2022, així com la llei 6/2024 de simplificació administrativa, que entre altres assumptes ordena la instal·lació de projectes d’energies renovables. Per als promotors de la campanya, "forcen els ajuntaments a donar la compatibilitat urbanística alhora que els prohibeixen eines bàsiques d’ordenació com la suspensió de llicències". La moció també esmenta les contínues modificacions de la llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge (Lotup), que arriba a "prohibir la suspensió de llicències urbanístiques, una eina utilitzada pels ajuntaments per a poder ordenar el pla general amb la finalitat de regular, en les normes urbanístiques, on han d'instal·lar-se les plantes de renovables i amb quines dimensions". D’igual manera denuncia "l’augment continu de la superfície total a ocupar en el terme municipal per projectes de renovables, i arriben fins al 10% de la suma del sòl no urbanitzable comú i el sòl no urbanitzable protegit".
Ara mateix hi ha vora 500 projectes de plantes d'energies renovables en tramitació a la Comunitat Valenciana, molts d’ells amb l’oposició del veïnat, recorda la plataforma coordinadora de la protesta. Un d'ells és l'estació elèctrica de Montesa, que amenaça de posar fi al paisatge de bona part del terme municipal. És per això que el món rural protesta des de fa anys contra el que considera una "ubicació irracional" de les macroplantes energètiques.
Revisió del Patricova
Paral·lelament, els municipis reclamen que es revise el pla d'acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (Patricova) per adaptar-lo a la nova realitat que ha dibuixat l'emergència climàtica i la recent dana del passat 29 d'octubre. L'objectiu és impedir la instal·lació de centrals de producció o emmagatzematge d'energia en zones inundables o amb generació de riscos per escorrentia, començant per revisar aquells projectes que estan en tramitació i s'ubiquen en estes àrees perilloses i en terrenys afectats per les fatídiques riuades.
Per exemple, la coordinadora esmenta els anomenats Torrentenergy 1, 2, 3 i 4, quatre projectes de tramitació autonòmica que sumen una gran planta fotovoltaica de 200 MW i que ocuparà 500 hectàrees, projectada a Montserrat, Torís, Xiva i Godelleta. El col·lectiu recorda que estes instal·lacions s'alçarien sobre sol que va ser devastat per la dana i on les aigües d’escorrentia van a parar al barranc de l’Horteta, que s'identifica com un dels orígens de la barrancada per trobar-se a la capçalera del barranc de Poio.
La Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables ha recordat que la nova llei de simplificació administrativa, que facilita la instal·lació de noves centrals i l'autorització ambiental favorable dels projectes, "va arribar pocs dies després de la tragèdia, a pesar de les crítiques municipals i veïnals" i confia que "prevaldrà el sentit comú en una decisió tan important, tant per al territori com per a la gent".
