El rebuig del Senat als objectius de dèficit restarà 431 milions a les arques de la Generalitat

El PP i Vox han tombat en el Senat els objectius d'estabilitat pressupostària fixats pel govern espanyol per segona vegada. El rebuig, just un mes després del primer, acaba definitivament amb la senda de dèficit plantejada per als dos pròxims anys. En la pràctica, el decaïment suposa el punt final de l'esquema dissenyat pel Ministeri d'Hisenda, que a pesar de tot insisteix que els pressupostos generals de l'Estat del 2024 es tramitaran igualment. Sí que té, però, repercussions negatives en diverses comunitats autònomes, també en les governades pel PP. Per exemple, la Comunitat Valenciana, que deixarà d'ingressar 431 milions d'euros en concepte de dèficit.

L'executiu central havia plantejat un objectiu del 3% per al conjunt de les administracions. A l'estatal corresponia un 2,7%, a les comunitats el 0,1% i els ajuntaments es quedaven amb el 0%. Per a la Seguretat Social, a banda, hi havia un marge del 0,2% del producte interior brut (PIB). Tot i això, el no del Senat frena aquesta distribució i provoca l'entrada en vigor d'un model més restrictiu per a les autonomies (0%) i els ajuntaments, que hauran de tancar amb superàvit (+0,2%).

El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de desembre va fixar de manera oficial l'esquema fiscal amb els percentatges esmentats i l'oposició en bloc de totes les comunitats governades pel PP, també la valenciana. Ací, l'executiu de Carlos Mazón havia elaborat uns pressupostos per a enguany considerant un objectiu de dèficit del 0,3%, és a dir, dues dècimes per damunt del 0,1% permés pel govern espanyol. Els comptes autonòmics quedaven per això desquadrats, ja que el fet d'aplicar el paràmetre exigit pel Ministeri d'Hisenda obligava a retallar uns 290 milions. Per això, el Consell va començar una croada pública per a reclamar un dèficit que fora asimètric en funció del territori i que els donara aquell marge que els faltava en els comptes.

Ara, els d'Alberto Núñez Feijóo han fet valdre la seua majoria absoluta a la cambra per a votar en contra i desmuntar definitivament el programa d'estabilitat dissenyat pel govern espanyol. En aquest moment ha quedat instaurat automàticament un de més dur, que és el que constava en un informe remés a Brussel·les l'abril de 2023 i que estava avalat per la Comissió Europea. Per a les comunitats autònomes es canviarà la dècima permesa a l'equilibri pressupostari, cosa que implica tancar exercici en el 0%.

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha criticat al Senat que el veto popular a la senda d'estabilitat suposa "un tret en el peu" perquè va contra les mateixes comunitats que governa. I ha advertit que en conjunt restarà quasi 5.000 milions d'euros a les administracions autonòmiques i als ajuntaments en capacitat de despesa "simplement per una política de terra cremada", ha lamentat la socialista.

També s'ha pronunciat al respecte el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, de visita institucional a València. Ha demanat als senadors del PP que es replantegen el vot negatiu perquè "els damnificats serien els ciutadans". I ha precisat que, amb la proposta alternativa que s'activarà si es tomben les normes del govern espanyol, la Comunitat Valenciana tindrà una minva pressupostària de més de 400 milions d'euros en el dèficit.

Els populars justifiquen el no, que havia avançat la senadora valenciana Eva Ortiz al principi del debat en la cambra. Defensen que d'aquesta manera el Senat "tanca les portes a l'abús de poder" i "es posa al costat dels espanyols". Així, ha criticat que el govern de Pedro Sánchez haja rebutjat "una darrere d'una altra" totes les propostes del PP per a avalar la senda de dèficit i ha insistit que no pot portar a davant les Corts Generals el mateix objectiu "fins a l'infinit i més enllà", esperant que ells canvien d'opinió. "Primer, perquè el PP no es ven. Segon, perquè és il·legal. I tercer, perquè és una falta de respecte al parlamentarisme, a aquesta cambra i a l'essència de la democràcia", ha subratllat la política oriolana.