Les obres de les torres de Sociópolis, per a 200 habitatges de lloguer social, acabaran a l'estiu

Les obres de les torres Sociópolis del barri de la Torre de València, que l'anterior govern del Botànic va voler convertir en 184 habitatges per a lloguer social, podrien estar acabades a l'estiu, dos anys després de la seua adjudicació, el juliol del 2022 a l'empresa Dragados. La data l'ha avançada el secretari autonòmic d'Habitatge, Sebastián Hernández, en una entrevista a Les notícies del matí, on també ha confirmat l'adquisició d'una finca amb 123 habitatges al mateix barri de la Torre. Segons el secretari autonòmic d'Habitatge, la Generalitat treballa amb l'Ajuntament de València i el sector privat per a impulsar com a repositori d'habitatge i lloguer públic la zona al voltant de Sociópolis, un macroprojecte al costat de la V-30 paralitzat per la crisi immobiliària del 2008.

Els projectes es finançaran amb els trenta milions de fons europeus per a habitatges de lloguer assequible desbloquejats des del 14 de març, que, segons Hernández, permetran construir un total de 685 habitatges. Una mínima part, amb tot, dels 10.000 immobles, la majoria de nova construcció, que preveu el Pla Viu d’habitatge protegit que ha anunciat la Generalitat per a la legislatura. El secretari autonòmic ha confirmat contactes avançats amb 40 dels 542 municipis valencians per a la cessió de sol, segons els termes de l'acord recent amb la Federació Valencians de Municipis i Províncies. Segons ha explicat, la Generalitat estima que el conjunt del sòl municipal disponible per a edificació permetria alçar 9.200 habitatges públics al conjunt de la Comunitat Valenciana.

Mediació amb la Sareb sense resultats

Els contactes iniciats per l'anterior Consell per a l'adquisició de 583 vivendes de la Societat de Gestió d’Actius de la Reestructuració Bancària (Sareb) no han arribat a cap lloc, segons Hernández, que ha admés que encara no se n'ha fet cap adquisició. Per contra, la Generalitat sí que manté contactes recurrents amb l'empresa pública d'actius immobiliaris, ha destacat, per a evitar processos de desnonament, com el de les 71 famílies de Peníscola en situació de lloguer afectades per l'embargament a l'empresa propietària. "Traslladàrem la Sareb que els cedira a la Generalitat per a regularitzar la situació i impedir desallotjaments. De moment hem aconseguit que no s'hagen executat llançaments, però no hem concretat res", ha admés Hernández.

El secretari autonòmic ha advertit que molts edificis de la Sareb necessiten una reforma, pels anys d'abandonament, abans de posar-se a disposició del públic. Un hàndicap contra els plans de la Generalitat, que, segons assegura, impliquen demanar a la Sareb que els cedisca "tots els habitatges que estiguen a plena disposició d'habitabilitat, que puguem posar l'endemà a disposició de les persones". "Hi ha voluntat clara de l'administració d'anar per aquesta via", ha insistit.

De 3.000 a 27.000 demandants d'habitatge públic en tres anys

Malgrat que l'apel·lació a la Sareb, iniciada amb l'anterior Consell, Hernández s'ha mostrat molt crític amb la política d'habitatge del Botànic, a què acusa de no haver construït cap habitatge protegit i haver forjat una "producció normativa que, lluny de donar solució al problema, l'ha agreujat i ha posat més dificultats per a accedir a un habitatge digne i adequat". En contrast, defén el secretaria autonòmic "el caràcter absolutament realista i viable" del projecte de la nova Conselleria d'Habitatge, que assegura que "està sustentant en l'anàlisi sòlida de la realitat". Un escenari de crisi de l'habitatge, amb preus de lloguer i compra disparats, que complica l'accés per a la població, en general, i les famílies amb menys recursos en particular. Segons dades aportades per Hernández, el cens de demandants d'un habitatge a l'administració valenciana ha crescut de 3.000 a 27.000 sol·licitants des del 2021.