La nutrició als hospitals en estat crític: “Tenim huit nutricionistes per a 4,8 milions de persones”
Una tercera part dels pacients que ingressen estan afectats o en risc de desnutrició i “està demostrat que una persona desnodrida que té qualsevol malaltia, tindrà problemes en la seua recuperació"
L'augment de la desnutrició en persones hospitalitzades ha encés les alarmes al sector nutricionista. Segons s'acaba de publicar en diversos informes, el sistema de salut pública de la Comunitat Valenciana suspén quant a la qualitat alimentària dels pacients. L’estadística és clara, vora el 30% de les unitats hospitalàries requereixen assistència nutricional.
“Tenim una situació molt complicada actualment, almenys una de cada quatre persones va desnodrir-se durant la seua estada hospitalària. En paral·lel, tenim ara mateix huit dietistes-nutricionistes per a 4,8 milions de persones. Un 1% de les necessitats reals que té el sistema sanitari públic”, diu Luís Cabañas, president del Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (CODiNuCoVa). El col·legi reivindica incloure 800 professionals de la nutrició en el sistema sanitari públic, 670 places públiques en hospitals i 100 en centres de salut.
Ara mateix tenim huit dietistes-nutricionistes per a 4,8 milions de persones
El perfil del pacient que té un major risc de desnutrició és el malalt oncològic, que apareix en un 70% dels casos. Però també els que pateixen patologies renals, respiratòries, cardíaques, neurològiques i els majors polimedicats. Informen que els principals factors d’aquesta desnutrició són el dejuni associat a ingressos i la falta de gana per la medicació presa pel pacient. “Una tercera part dels que ingressen estan afectats o en risc de desnutrició”, diu Carlos Sánchez, cap del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital General de València.
Una tercera part dels pacients que ingressen estan afectats o en risc de desnutrició
Critiquen la falta de nutricionistes en la sanitat pública que, d'una banda, puguen confeccionar menús adaptats a aquestes persones, ja que tal com afirma Cabañas, “la majoria dels serveis d’alimentació que tenim en els hospitals estan externalitzats, això vol dir que són empreses que potser tenen més en compte la part econòmica que la part de la qualitat alimentària”.
D'altra banda, es busca establir un control nutricional tant en hospitals com en atenció primària, ja que “està perfectament demostrat que una persona desnodrida que té qualsevol malaltia, tindrà problemes en la seua recuperació i suposarà un augment en la despesa sanitària”. I Cabañas afegeix que “es necessitarien, almenys 770 dietistes-nutricionistes, fet que suposaria un estalvi de 104 milions d’euros anuals”. Una reivindicació que ja han traslladat a la Conselleria de Sanitat.
