Merino alerta que la Generalitat deixarà d'ingressar 1.900 milions al juliol per a finançar serveis socials si no arriba el FLA extraordinari

El Consell continua redoblant la pressió sobre el govern espanyol perquè abone al fons de liquiditat autonòmica (FLA) extraordinari. La consellera d'Economia i Hisenda, Ruth Merino, ha alertat este dijous en Les notícies del matí que el Ministeri d'Hisenda encara no ha donat llum verda a esta ferramenta financera que permet sostindre el pagament dels serveis bàsics de la població valenciana i que s'hauria de començar a abonar el juliol. Segons ha precisat, el dèficit no autoritzat de les arques de la Generalitat l'any 2024 va ser de 2.500 milions, de manera que d'ací a un mes els corresponia una primera injecció de 1.900 milions, que no arribaran si l'executiu de Pedro Sánchez no hi dona llum verda. Esta manca de finançament posa en perill els pagaments de l'administració autonòmica als proveïdors que gestionen l'educació, la sanitat o la dependència; un escenari que la consellera ha advertit que pot ocórrer. "Que li quede clar a tot el món que, si este mecanisme desapareix d'un dia a l'altre, la culpa és de Pedro Sánchez", ha subratllat Merino.

La titular d'Hisenda ha assegurat que el FLA extraordinari no és l'instrument "ideal" perquè les comunitats autònomes obtinguen crèdit, sinó que totes haurien de tindre "el finançament que els pertoca" per a proporcionar serveis de qualitat i després acudir als mercats quan necessiten liquiditat. "Però quan no tens els recursos, perquè són incapaços de resoldre el problema del finançament, este sistema alternatiu per a pagar als proveïdors que donen els serveis a la ciutadania és necessari", ha justificat. Per a Merino, la negativa del govern espanyol a enviar el FLA és "un acte de voluntat política" i els arguments en què es basen són "absurds". "Les excuses que ens han posat són falses, per simple tacticisme polític decideixen que de moment s'ha acordat que no ens el donaran. És tan senzill com dur-lo a la comissió d'assumptes econòmics i aprovar-lo, com s'ha fet sempre", ha assenyalat.

Si el FLA extraordinari desapareix d'un dia a l'altre, la culpa és de Pedro Sánchez

En esta línia, la consellera i exportaveu del govern valencià ha carregat també contra l'executiu central a propòsit de les bestretes a les comunitats autònomes, que no s'han actualitzat perquè no hi ha pressupostos generals de l'Estat (PGE). Una decisió que per a ella és també política: "Han renunciat a presentar-los a pesar que és un mandat constitucional, però tenen l'opció d'aprovar l'actualització de les bestretes amb un decret llei". La pròrroga dels comptes espanyols, prorrogats des del 2023, ha fet que les quanties de les bestretes no s'hagen posat al dia i, com a conseqüència, la Comunitat Valenciana cobra cada mes 165 milions d'euros menys del que li pertoca, ha retret Merino.

La titular d'Hisenda ha recordat també que l'autonomia valenciana és de les que té una pressió fiscal més alta i, alhora, està infrafinançada, i ha demanat a l'executiu espanyol que abaixe els impostos perquè hi haja una convergència: "Els valencians no han de fer-se càrrec de l'infrafinançament a què els condemna el govern de Pedro Sánchez apujant els impostos", ha retret.

Precisament a falta d'acord entre el govern central i les comunitats autònomes governades pel PP deixa en l'aire la celebració de Conferència de Presidents prevista per al 6 de juny a Barcelona. A hores d'ara, el finançament no està inclòs en l'agenda de temes a tractar, a pesar que és un tema que preocupa en molts territoris, ha lamentat Merino, que també ha assegurat que el Consell de Carlos Mazón treballa perquè s'incloga i se'n parle seriosament de l'assumpte al fòrum. Tot i això, ha acusat Pedro Sánchez i la ministra María Jesús Montero per tindre una actitud que ha qualificat d'"autòcrata". "Ens tenen acostumats a passar el corró i que els punts que nosaltres aconseguim afegir no es tracte de manera seriosa", s'ha queixat la consellera, que ha lamentat que la dinàmica mostrada a la cimera de presidents autonòmics replica el que ocorre habitualment en el Consell de Política Fiscal i Financera.

Hem aconseguit aprovar el pressupost autonòmic al maig, quan el govern espanyol ha sigut incapaç de fer-ho durant dos anys

Pressupostos per a l'"estabilitat institucional"

Durant l'entrevista, que té lloc just l'endemà que les Corts han aprovat els pressupostos de la Generalitat per al 2025 amb els vots de PP i Vox, la consellera Merino ha remarcat que estos comptes arriben "en el moment més important de la història per a la Comunitat Valenciana", per la necessitat de mobilització de recursos i la situació provocada per la tràgica dana del 29 d'octubre. "Hem aconseguit, encara que siga a finals de maig, aprovar el pressupost autonòmic, quan el govern espanyol ha sigut incapaç de fer-ho durant dos anys. Demostrem responsabilitat i estabilitat institucional", ha proclamat.

Preguntada per la reducció en les dotacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), sindicats i patronal, exigència de Vox per a donar llum verda als comptes, Merino ha dit que no li agrada parlar de "retallades" i ha assegurat que són fruit de la negociació pressupostària. "Tot s'ha fet amb un raonament lògic que ha determinat que eixe era el pressupost que els correspon a estes entitats". Així i tot, la consellera no ha descartat modificacions posteriors en estes partides si cal, perquè "el pressupost sempre està viu". Igualment, s'ha mostrat convençuda que la minva en l'assignació als agents socials no afectarà el diàleg social i ha remarcat que, de fet, s'han augmentat les partides d'igualtat i de prevenció de riscos laborals.