El lent declivi del model tradicional citrícola valencià

El sector viu temps de canvi, en un descens sostingut de la superfície citrícola i l'entrada dels fons d'inversió a la compra de terres de cultiu

Una imatge d'un camp de cítrics
Una imatge d'un camp de cítrics

El camp valencià no és alié als nous temps ni als nous actors econòmics. De fet, el model tradicional de producció citrícola, basat en xicotets i mitjans propietaris, està canviant. La crisi de preus que arrossega el sector agrari està colpejant també la línia de flotació de la citricultura. La superfície citrícola cultivada ha anat abaixant des de principis de segle, en els últims anys de forma més lleu, però la principal novetat és que les terres en alguns casos van canviant de mans. Els fons d'inversió estan entrant al sector i, juntament amb els comerciants citrícoles, estan adquirint terres, segons coincideixen des de la Unió de Llauradors i l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja).

L'última campanya citrícola ha sigut desastrosa. I tot en un any en què s'han disparat els costos. El secretari general de la Unió, Carles Peris, explica que la pèrdua de superfície citrícola va ser més acusada fa uns anys i actualment se n'ha ralentitzat el ritme. El que el sector sí que detecta és que han entrat nous actors a comprar camps: són els fons d'inversió i els comerciants citrícoles. "La terra cada vegada està més concentrada", comenta Peris. També el responsable sectorial de mandarines d'AVA, Salvador Juan, menciona l'aparició d'aquests nous inversors. Una tendència que va començar fa tres o quatre anys i sobre la qual encara no hi ha dades oficials, segons detalla el sector agrari.

La citricultura, un dels pilars de l'economia valenciana a la segona meitat del segle XX, cada dia té una rendibilitat més compromesa. "El llaurador tradicional està cansat", apunta Juan. "I no hi ha canvi general", agrega. Sols la forta vinculació cultural i emocional que encara existeix cap al sector agrari evita un canvi més abrupte. El sector agrari, en tot cas, no es dona per vençut.

La Unió de Llauradors remarca les virtuts del model tradicional. "Apostem perquè es mantinga el model de xicotets i mitjans llauradors. És més sostenible", remarca el secretari general de la Unió. També és necessari si es vol aconseguir la sobirania alimentària, agrega.

Salvador Juan lamenta que la llei de la cadena alimentària no es complisca. "La solució és que hi haja coordinació, que cadascú faça la faena i que tots vulguen guanyar els preus justos", resumeix Juan en referència a productors, comerciants, transportistes i a la distribució. Les organitzacions agràries denuncien des de fa anys que l'increment de costos no es tradueix en un increment del preu de les collites, sinó més prompte al contrari. "Mentre no hi haja preus dignes, açò no té fre", conclou Peris.

També et pot interessar