Inmaculada Sanfeliu (Intercitrus): "Estem en un marc de deslleialtat total. A Brussel·les anem objectiu a objectiu i la lluita és a mort"

La campanya citrícola arranca amb previsions poc falagueres. El Ministeri d'Agricultura estima que la producció estatal no arribarà als sis milions de tones, una xifra molt baixa comparada amb la dels últims anys —amb màxims de fins a huit milions— que comportarà una baixada en les exportacions d'un sector clau en l'economia valenciana. És el tercer amb més vendes a l'estranger per darrere de l'automòbil i el taulell. El sector estima que dels prop de quatre milions de tones que s'exportaren el 2022, es quedaran en poc més de tres enguany. El factor diferencial, la sequera. La pateix de manera acusada Andalusia (on hi ha el 38% de la superfície de cítrics i el 43% de la taronja), on la disponibilitat d'aigua ha caigut al 20% en alguns punts, i afecta en grau més baix les comarques del sud de la Comunitat Valenciana (50% de disponibilitat d'aigua), la principal autonomia en termes de producció (50%) i comercialització (70%).

"Fem una crida a les administracions. Estem en una cruïlla de l'aigua. Venen mal dades i necessitem ajuda", ha advertit en Les notícies del matí la presidenta de la Interprofessional Citrícola Espanyola (Intercitrus) i del Comité de Gestió de Cítrics, Inmaculada Sanfeliu, principals representants d'empreses i cooperatives. Creu que l'experiència de la sequera de les acaballes dels 90 donarà al sector més resiliència que llavors, però sempre que l'esforç vinga acompanyat del suport de les administracions. Veu prematur opinar del nou equip de la Conselleria d'Agricultura, que acaba d'aterrar al departament, si bé celebra el coneixement previ del conseller, José Luis Aguirre, en la problemàtica del sector.

Estem en una cruïlla de l'aigua. Venen mal dades i necessitem ajuda

La sequera s'afig als problemes estructurals que arrossega la producció de cítrics: la "competència deslleial" de tercers països i la falta de reciprocitat en el control de plagues i malalties, que genera costos de producció desiguals i el risc latent de la introducció de patògens a la producció local. Segons detalla Sanfeliu, Brussel·les està emprant el sector primari com a moneda de canvi per a exportar producció industrial i manufactures a tercers països, dins una estratègia comunitària plagada d'interessos contraposats, que té Sud-àfrica, soci preferencial d'Holanda, com a denominador comú.

"La lluita a Brussel·les és molt complicada. La Unió Europea anteposa les polítiques comercials o de foment del desenvolupament de països tercers a la defensa de l'agricultura pròpia. Hem d'anar objectiu a objectiu i la lluita és a mort", assegura la presidenta d'Intercitrus. L'organització manté com a objectiu assegurar el compliment del tractament en fred contra les plagues de la taronja (principal victòria recent del lobby espanyol), estendre'l a la resta de cítrics i també al control de fongs, com el que causa la taca negra.

El tractament el fred és un dret. Perquè tenim dret a preservar la producció. I no s'està complint per segona campanya consecutiva

"El tractament en fred és un dret. Perquè tenim dret a preservar la producció. És el nostre primer front, perquè no s'està complint per segona campanya, ni abasta tots els cítrics, només la taronja i per a falsa arna... Val per a insectes i no per a fongs, com la taca negra. Sud-àfrica ho té tot", adverteix Sanfeliu. Critica la presidenta d'Intercitrus la "beateria" de la Unió Europea, que sotmet els productors locals a "protocols draconians" que incompleixen sistemàticament importadors com Sud-àfrica en el mercat comú, contràriament al que fan en les exportacions als Estats Units.

L'entrada en la UE va ser altament beneficiosa per a la citricultura espanyola, que ha arribat a multiplicar per dos la producció (de 3,5 a fins a 8 milions) i les exportacions (de dos a quatre milions) des del 1986. Tanmateix, la situació ha canviat en els últims anys. "El mercat era nostre, però això s'ha acabat. Han desaparegut les restitucions a l'exportació, han caigut barreres a la importació, s'ha desplomat l'ajuda interna de la PAC en les successives reformes, i tots venen ací, però en unes condicions que no són les de nosaltres, que produïm en el mercat més hiperregulat del món", explica.

El mercat era nostre, però això s'ha acabat

En aquestes condicions, la "supervivència de la cadena citrícola" continua sent l'objectiu principal que inspira l'estratègia d'Intercitrus a Brussel·les. "Tenim alguna cosa damunt la taula? No. Hi ha una lluita dia a dia per a intentar estendre el tractament en fred a la mandarina i el pomelo, reclamar el tractament en fred per a altres plagues en origen i el que faça falta. Demanem que es respecte la nostra sanitat vegetal i reciprocitat; que les nostres condiciones siguen les mateixes que per als de fora. Estem en un marc de deslleialtat total", lamenta la presidenta de la Interprofessional Citrícola.