La Comunitat Valenciana autoritza huit noves macrogranges des de 2019, un model "insostenible" per l'ecologisme
El sector ramader defén l’activitat d’aquelles que, independentment de la grandària, “fan les coses bé”
Per a obtindre un quilo de pollastre s’emeten més de 4 quilos de CO2, quasi el doble del que emet cada litre de gasolina cremat. Només en una de les macrogranges de la Comunitat Valenciana se'n produeix més de 160 mil pollastres a l'any. Les emissions són encara majors en el cas del porc (8 quilos de CO2 per quilo) o de vedella (16 quilos).
L’alliberament de gasos d’efecte d'hivernacle a l’atmosfera, cada vegada més perseguit per la llei, és un dels principals arguments del sector ecologista en contra de les granges intensives de grans dimensions, però la crítica va més allà. El creixent consum d’aigua i de cereals, els residus que generen els purins, com ara l’amoníac i, fins i tot, la destrucció de l’activitat ramadera tradicional són algunes de les raons que sostenen associacions com Ecologistes en Acció per a qualificar l’activiat “d’insostenible”.
En total són huit les macrogranges que han obtingut autorització per a desenvolupar l'activitat a la Comunitat Valenciana des de 2019, bona part ubicades a les comarques del nord.
Ramón Morla és el gerent de More Holstein, la vaqueria més gran ubicada al territori valencià, amb més de 3.300 animals dedicats a produir llet i criar vedelles. Ell, com altres representants del sector ramader, defén que l’estricta normativa, però també criteris de qualitat i efectivitat, afavoreixen que les coses “es facen bé”. Segons explica, els professionals del sector “sabem que fent-ho bé augmenta la nostra rendibilitat".
Per aquesta raó, Morla argumenta que més allà de la grandària, l'important a l'hora de jutjar l'activitat ramadera, és la manera de treballar de cada granja i els esforços per a impulsar una economia circular que afavorisca el consum de proximitat i millore tant l’eficiència dels recursos com la qualitat del producte.